Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
bandejar [o bandir ]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desterrar exiliar. 2 allunyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
bandir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bandejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
apartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allunyar separar aïllar, separar una cosa de totes les altres. desviar, apartar algú o alguna cosa del seu camí dret. desarrambar, apartar una persona o cosa d'allò a què estava arrambada. bandejar(fig.) ventejar(fig.). Ventejar de la llengua un mot foraster. retirar, apartar algú o alguna [...]
|
|
4.
allunyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar(->) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un [...]
1 apartar (→) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi. divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic. esquivar. Esquivar les mosques. estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc. repel·lir, allunyar violentament de si. ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger. bandir treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba. tenir (algú) a distància esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia. treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant) espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre. 2 (allunyar-se pron.) departir-se. Departir-se de l'estimada. fer-se lluny fugir fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 apartar (→)
foragitar. La foscor foragita les mosques.
forallançar, íd.
desatansar, fer cessar d'estar atansat.
engegar. Engega de pressa aquesta temptació.
distanciar
absentar. L'han absentat de l'escola.
bandejar
conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi.
divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic.
esquivar. Esquivar les mosques.
estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc.
repel·lir, allunyar violentament de si.
ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger.
bandir
treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba.
tenir (algú) a distància
esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia.
treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant)
espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre.
2 (allunyar-se pron.)
departir-se. Departir-se de l'estimada.
fer-se lluny
fugir
fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana