51.
filera
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fila(->), filera de persones que van l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra. rast, filera de coses posades l'una al costat de l'altra al llarg d'un fil, corda, etc. Un rast de cebes, de perles, etc. rastellera. Una rastellera de garbes. rastell. Posar uns llibres a [...]
|
52.
treballar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desfeinar-se. Desvagar-se. Sortir de feina. Fer festa. Folgar. Dropejar o gandulejar. Viure amb l'esquena dreta. 2 llavorar(≠ laborar), v. intr., treballar, una corda, una biga, una paret, etc. Aquest arc no llavora: només és decoratiu. 3 produir. 4 v. tr. [...]
|
53.
artista
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en representacions públiques. actor. estrella, artista que brilla molt per damunt dels altres. vedet, l'artista que té el paper principal del conjunt. acròbata(->), artista del circ. funàmbul, el qui camina, etc., sobre una corda estirada. 3 adj. Dotat per a l'art o les arts. amb talent [...]
|
54.
tirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arriar. Un carro arriat per tres mules. cordejar, fer avançar una embarcació des de terra tirant-la amb una corda. Cordejar un rai des del marge. Cp. sirgar (intr.). Els cavalls estan cansats i no sirgaran. Cp. arrossegar, remolcar 2 Fig. atreure. 3 traçar. 4 mesurar(intr.). 5 [...]
|
55.
punta 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 extrem àpex(tèc.). L'àpex d'una fulla. Cp. apicle: àpex petit. acme, el punt més alt. cap. Els caps d'una corda. penol, punta d'una antena, d'una verga. vèrtex, punta d'una piràmide, d'un con; punt més alt del cap d'una persona. corona, coronello coroneta(del cap de l'home) cúspide(d'una [...]
|
56.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
|
57.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
motius pràctics, exteriorment, sense capitular interiorment. desentestar-se desentossudir-se amainar(o baixar) veles afluixar la corda doblegar-se aplanar-se a fer (una cosa) retre's o rendir-se deferir, cedir per condescendència sotmetre's inclinar-se. A la fi, s'inclinà davant la sentència del [...]
|
58.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
|
59.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
|
60.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya [...]
1 aparença externa faiçó (≠ faisó), forma exterior donada a un objecte. conformació configuració silueta, forma que presenta a la vista la massa d'un objecte que es destaca sobre el fons. gàlib, forma del buc de la nau. figura (→) 2 (En terminologia tècnica o científica) amorf, sense una forma determinada. informe, íd. heteromorf, que presenta diverses formes. proteïforme, que canvia sovint de forma. isomorf, que té la mateixa forma, especialment la mateixa forma cristal·lina. diversiforme, que presenta diversitat de formes. biforme, de dues formes. triforme, que té tres formes. multiforme o polimorf, que té formes múltiples. 3 Heus aquí una llista d'adjectius, en gran part tècnics, que expressen una forma determinada. Ordenem els mots per ordre alfabètic de l'objecte a què es refereixen: ala: aliforme. alabarda: alabardat. ampolla: ampul·laci o ampul·liforme. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme; rizomorf. aspa: aspat. bàcul: baculiforme; bacil·liforme. baldufa: turbinat (estret a la base i ample de dalt). banya: corniculat; corniforme. barca: escafoide; navicular; cimbiforme (òrgan). bastó: bacil·liforme. blat: frumentaci. bolet: fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau (m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya. cranc: cancriforme. creu: crucial; cruciforme. V. aspa. crossa: circinat (enrotllat en forma de crossa). cub: cuboide. cuc: vermiforme; vermicular; teniforme (de tènia). dent: dentiforme; odontoide (tèc.). déu: deïforme. disc: discoide o discoidal. dit: digitat. esquama o escama: esquamiforme o escamiforme. escorpí (esp. la cua): escorpioide. espasa: ensiforme; xifoide. espàtula: espatulat. espiga: espiciforme. espiral: espiraliforme; espiroide. esponja: espongiforme. estrella: estrellat; astroide. excrements: fecaloide. falç: falciforme. falguera: filiciforme. fibra: fibriforme. figa: ficiforme; ficoide; afigat. fil: filiforme. fletxa: sagital. forca: forcat; bifurcat, trifurcat. fraga: fragiforme. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci. home: antropoide; antropomorf. jonc: junciforme. lira: lirat. llàgrima: lacrimiforme. llança: lanceolat. llengua: lingüiforme. llengüeta (lígula): ligular. llentia: lentiforme; lenticular. llombrígol: umbilicat. llorer: lauraci o laurini. lluna (mitja): llunat o allunat. mà: palmat o palmiforme (semblant a una mà amb els dits estesos). mamella: mamil·lar; mamil·liforme o mamiforme. mata: amatat. mitra: mitriforme; mitral. moneda: nummiforme. mugró: mastoide. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o estiloide. raïm: racemiforme; aciniforme; arraïmat. raspa: raduliforme. reixa: reticulat. ronyó: arronyonat. saliva: sialoide. serp: serpentiforme; anguiforme; ofioide. serradures: escobiforme. suro: surós. sutge: fuliginós. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: aixambergat. 4 Manera exterior de procedir segons certes regles. → sistema, manera. 5 Manera d'expressar el pensament. → estil. 6 Motlle que serveix per a donar una certa figura. → motlle. 7 Donar forma: Enformar. → afaiçonar. 8 Prendre forma (una cosa): Cristal·litzar (intr.), prendre una forma definitiva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |