41.
dona
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
noia, nena, mare, esposa, vídua. Alguns dels mots següents tenen un ús despectiu o discriminatori basat en estereotips: fembra(poc usat actualment. En tot cas, emprat només quan hom vol accentuar l'aspecte del sexe.) dama, pròpiament, dona noble; per ext. dona distingida. senyora, íd. Es diu [...]
|
42.
alegre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(d'alegria) estar més alegre que unes pasqües tenir els alegrois, estar molt alegre. Ant. Trist. Descontent. 2 Que d'ordinari està alegre, de caràcter o tarannà alegre, amic de l'alegria. jovial riallós rient rialler jocós bromista festiu, alegre en el dir, en les maneres. xalat, alegre i [...]
|
43.
canvi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 canviament recanvi, nou canvi. modificació transformació evolució, canvi gradual. alteració, canvi de la naturalesa, de l'aspecte o de qualsevol de les propietats d'una cosa. L'alteració de les sals d'argent per efecte de la llum. variació salt (fig.). Era un home riquíssim, i ara ha de fer de [...]
|
44.
suplicant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. i m. i f. demanador. suplicador(adj.) sol·licitador(adj. i m. i f.) o sol·licitant(m. i f.) impetrant(adj.) implorador(adj.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
45.
escaig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 retall. 2 I escaig: I quelcom. I alguna cosa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
alterar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un [...]
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les. trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és. variar, fer diferent per un canvi parcial. diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era. escalfeir, alterar per la calor. espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa. depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors. embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça. fer degenerar deformar, alterar la forma. descompondre. Una malaltia que descompon la sang. afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social. trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut. 2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa. desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda). corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput. falsejar. Falsejar el sentit d'una llei. falsar, íd. falsificar. Falsificar el vi. mistificar adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua. sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat. 3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.) torbar trastornar commoure agitar afectar impressionar contorbar irritar excitar fer perdre els estreps Ant. Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca. 4 (alterar-se pron.) passar-se. La llet comença a passar-se. florir-se resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació. degenerar (v. intr.) descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
47.
ancià
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. i m. i f. vell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
48.
àdhuc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fins fins i tot ?i tot. Ha vingut ell i tot. incloent-hi. Tots els homes, incloent-hi els salvatges, tenen sentit moral. Ant. Excloent. Ant. A excepció de. Excepte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
49.
això
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 açò ço, usat algun cop en lloc d'això darrera per i en l'expressió ço és, això és. 2 Això i allò: Això i allò i allò altre. La tresca i la verdesca. 3 Això mateix: Àngela! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
50.
atorgador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dispensador(m. i f. i adj.) dispenser(només adj.) Ant. Concessionari. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|