31.
comprovar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
buides. contrastar, comprovar els pesos i mesures. Contrastar un joiell d'or. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
full
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm. 2 pa(d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
1 plec, full de paper plegat pel mig. quartilla, quarta part d'un full de paper; full de paper que és la meitat d'un foli o d'un holandès. holandès, quartilla de format més gran que la normal. Per a entendre aquesta terminologia cal tenir en compte que antigament un full de paper tenia unes mides molt reduïdes, condicionades pels seus mètodes de fabricació primitius. El paper de tinta no podia tenir gaire més de 40 × 50 cm. A Holanda el manufacturaven un xic més gran que aquí. Una quartilla holandesa, doncs, era més gran que les normals. A títol de curiositat donem aquí les mides més corrents dels fulls de paper normalitzats segons la DIN (norma industrial alemanya), que avui es va imposant arreu. A0: 841 × 1.189 mm. A4: 210 × 297 mm. A5: 148 × 210 mm. A6: 105 × 148 mm. A7: 74 × 105 mm. En totes aquestes mides, la relació entre els costats és sempre igual que la relació entre el costat d'un quadrat i la seva diagonal. Un llibre infòlio té el full d'impressió plegat una vegada; en quart, quan és plegat dues vegades; en vuitè o en octau quan és plegat tres vegades; en dotzè, plegat quatre vegades, però en una forma especial, i en setzè, plegat quatre vegades, cada vegada pel mig. foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm. 2 pa (d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
33.
eloqüent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. disert, que parla amb facilitat i elegància. benparlant(≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir. bellparler grandiloqüent altiloqüent facundiós tenir molta retòrica(sovint en sentit iròn.) ésser bell parlador tenir bon bec ésser una boca d'or tenir la paraula fàcil ésser un orador [...]
|
34.
boca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
com a sinònim de boca. Ésser un bec moll: ésser bocamoll. Tenir bon bec (o tenir un bec d'or): ésser bon parlaire. boca de pinyóo boca petonera, boca molt petita. boca de calaix (o d'enfornador), boca molt gran. 2 No obrir (o badar) boca: callar. 3 Obertura qualsevol que serveix d'accés a [...]
|
35.
pur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Sense barreja. fi. Or fi. extrafí refinat. Oli refinat. rectificat(per una nova destil·lació). Alcohol rectificat. depurat 2 Sense res més. mer(usat sempre davant el nom). Això és una mera hipòtesi. 3 Exempt d'imperfeccions i de sutzura. incontaminat acendrat. També fig.: L'amor acendrat [...]
|
36.
residu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 restes. botó, residu d'or o d'argent que, formant una boleta, roman al fons del gresol. 2 En matemàtiques. resta. La resta d'una subtracció o d'una divisió. diferència(en una resta) saldo(en una comptabilitat) 3 (En termes de química o de ciències naturals) escòria(->) detritus [...]
|
37.
veta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cinta. brenyo brinc(d'espardenya de vetes). Espardenyes de sis brincs. 2 (En un mineral, una fusta, etc.) llista. filó. Un filó d'or. fil, filó molt prim. viao vena(en una pedra) banc, en una pedrera, veta d'un mineral. bei, veta o faixa d'un mineral que es distingeix per la seva [...]
|
38.
factible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, però, aquesta terminació és substituïda per -ís -issa (escaladís, escampadís) o -or -ora (acceptador, acceptadora), que en certs casos es troba al costat de la forma en -ble (acceptable, comprable o comprador). Ant. Infactible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
groc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a ocre. llimona citrí, groc de llimona. olivaci, groc verdós. saur, groc fosc, tirant a castany. caqui, color d'oli, agrisat. melat, color de mel. or(en heràld.) Cp. ros, rossenc, ataronjat, taronja Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
40.
interrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'entusiasme, etc. torbar(la digestió, la quietud, el silenci, etc.) saltar, interrompre la paraula d'altri dient alguna cosa. Més m'estimaria d'or, saltà la noia... cessar, pot ésser sinònim d'interrompre quan la represa de l'acció és explícita. Van voler cessar el treball per anar a esmorzar. trencar les [...]
|