Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

altiu

1 (Es diu d'una persona o, metafòricament, d'una cosa)
altívol
altivat
alterós
arrogant
encastellat (fig.)
soberg. Un amo soberg envers els criats.
superb o superbiós
orgullós (→)
ple d'urc
encrestat (fig.)
desdenyós
emmidonat (fig.)
entonat, que es dona to, ple de presumpció.
engallat o engallit
olímpic (es diu de les maneres, de l'actitud, etc.)
distant (actitud, aire, maneres)
capalt, en la frase anar capalt, en senyal d'altivesa.
no mirar cap ni cara, ésser altiu.
botifler
presumit
refistolat o enfaristolat
inflat
petulant
insolent
sobrer (ant. Alc.)

2 Esdevenir altiu: → altivar-se.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions