11.
estat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ampli com a sinònims d'estat. El seu sentit veritable és tot altre. En canvi, l'ús de pàtria en sentit d'estat o, àdhuc, de país, constitueix una incorrecció. 4 De l'Estat: Estatal. Estat major: Cp. plana major En bon estat: En condret. Tenir una cosa en condret. En mal estat [...]
|
12.
il·lustració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'il·lustrar o d'il·lustrar-se. instrucció. 2 comentari, imatge, estampa. 3 Segle de la il·lustració: Segle de les llums, nom que hom dona al segle XVIII, en què Europa s'emancipà de la tutela intel·lectual de l'Església i dels dogmatismes i començà a entrar en la seva major edat [...]
|
13.
vela
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
usada en les barques de palangre. menjaventso pollacrí, vela petita usada a les embarcacions de pesca. gratacel, vela petita que de vegades hom hissa a la part més alta del pal major. cangrea, vela de forma trapezoidal. escandalosa, vela petita triangular. guaira, vela triangular envergada al pal [...]
|
14.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble(en certes frases). Una cervesa [...]
1 (en dimensions o capacitat) immens (→) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. imposant. Era d'una estatura imposant. fenomenal. Era una persona d'una memòria fenomenal. piramidal (com les grans piràmides d'Egipte) colossal titànic. Va haver de fer un esforç titànic. formidable, extraordinàriament gran. tremend. Tenia una tremenda responsabilitat. ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit (hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàs o grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble (en certes frases). Una cervesa doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà (menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul (escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens (fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros (fig.). Un gros contratemps. Un gros benefici. cras, en la frase una ignorància crassa. supí, íd. Ignorància supina. monstre. Un míting monstre. monstruós. Un crim monstruós. atroç. Un crim atroç. Fig.: Fa un fred atroç. astronòmic (quantitat, nombre) com el puny (sempre hiperb.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós (en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell (íd.). Ha fet un bell xàfec. bo (íd.). Li va donar un bon disgust. galant (íd.). Un galant lladre. Un galant plat de vianda. valent (íd.). És un valent mentider. Va tenir un valent disgust. brau (íd.). És un brau mentider. terrible (hiperb.). Una gana, una son, un cansament, terrible. de mort, s'usa amb mots com espant, ensurt, disgust, etc. granat, dit d'un noi o noia que ja ha fet la creixença. Cp. la frase li van donar un tacó que valia un credo. 2 → il·lustre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
15.
festa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. moixiganga, festa còmica, festa pública de gent disfressada, comparses, etc. festa major tornaboda, festa que hom fa l'endemà d'una boda, de la festa major, etc. batialles, festa que hom fa en ocasió d'un bateig. nuviances, festes que hom celebra per les noces. carnestoltada bauxa, extraordinari que hom [...]
|
16.
anotar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
partida en el major. mapar, anotar el resultat d'un mesurament, d'un còmput, etc. Cp. etiquetar, inscriure Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
17.
volenterosament [o volenterament]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tot (o de bon) cor de grat (o de bon grat) de gust. Et faré molt de gust aquest servei. gustosamento amb molt gust a pler de bona gana a mans besades, amb molt gust. Cp. les frases a festa major em convides! i a bodes em convides!, amb què hom accepta volenterosament una cosa. Ant. A desgrat [...]
|
18.
voltants
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
environso encontorns. Els environs d'Olot. afores. Els afores de Barcelona. forasterieso foranies. Vivia a les foranies de Castelldefels. engires, en la frase per les engires de. Per les engires de la festa major. entorns. Els entorns de la vila. rodaliao rodalies volts, en la frase pels volts [...]
|
19.
edat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (d'una persona). Edat tendra. Mitja edat. Edat madura. Edat provecta. Ésser d'edat. anys. Quants anys tens?, quina edat tens? els anys. Quan tindràs els meus anys... anyades, íd. temps. Quin temps té el nen? minoritato menor edat. majoritato major edat, fixada per la llei, diferent segons [...]
|
20.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
|