1.
reclinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar (una part del cos, alguna cosa), recolzant-la sobre quelcom. Reclinar el cap sobre el coixí. El nen es reclinà sobre una pedra i esperà el son. [...]
|
2.
reclinar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
reclinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr reclinar, apoyar. Reclinà el cap sobre el coixí, reclinó la cabeza en la almohada. [...]
|
4.
reclinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 reclinar. v pron 2 [recostarse] recolzar-se, repenjar-se. [...]
|
5.
reclinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
recolzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
reclinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reclinar o de reclinar-se; l'efecte. [...]
|
7.
recostar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [reclinar] reclinar. 2 [inclinar] inclinar. v pron 3 recolzar-se. Recostarse en (o sobre), recolzar-se a (o en, o sobre). [...]
|
8.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡descansen! mil descanseu!v tr 10 [apoyar] reclinar, recolzar. Descansa tu cabeza sobre mi hombro, reclina el teu cap sobre la meva espatlla. 11 [ayudar] descansar. Tiene un secretario que lo descansa mucho, té un secretari que el descansa molt. 12 mil descansar. ¡Descansen armas!, descanseu armes! [...]
|
9.
inclinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar [...]
1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar (fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar, donar inclinació o talús a la cara d'una paret, a un terreny, etc. desnivellar torçar. El pal era ben vertical, però s'ha torçat. ajeure, inclinar, la pluja o el vent, els blats, etc., deixant-los en posició gairebé horitzontal. humiliar, en frases com humiliar el front. 2 (inclinar-se pron.) abaixar-se. Si no t'abaixes, no podré passar. obliquar (intr.), perdre, una paret, etc., la posició vertical. prendre balanç, inclinar-se, una cosa. sobreplomar (intr.), tenir, una roca, una paret, etc., inclinació enfora, de dalt a baix. perdre el plom estar fora de plom 3 Fig. (Dit d'una persona) predisposar, disposar o inclinar algú a alguna cosa. moure induir incitar 4 decantar-se. Per quina opinió et decantes? tendir. Tendir a la tristesa. propendir, tenir propensió per a quelcom. Cp. optar Ant. Desinclinar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
recolzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fundar-se basar-se 3 v. tr. Posar una cosa de manera que descansi sobre un suport. reclinar. Reclinà el cap sobre el pit de Jesús. musclar, recolzar la culata del fusell al muscle per apuntar (Alc.). (En el sentit de donar suport és barbarisme.) 4 (recolzar-sepron.) repenjar-se(->). Es va repenjar [...]
|