111.
filtre d'immersió
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Tubet amb un extrem tancat per una placa filtrant en què el líquid és succionat a través del tubet i retingut en una trampa intercalada entre el tubet i la línia de buit, bo i restant el precipitat en el mateix recipient que contenia el líquid que s'havia de filtrar. [...]
|
112.
insídia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parany(->) aguait trampa maquinació emboscao emboscada(fig.) engany(->) intriga arteria traveta, en la frase fer la traveta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
parany (→) aguait trampa maquinació embosca o emboscada (fig.) engany (→) intriga arteria traveta, en la frase fer la traveta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
113.
porta del darrere
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Mecanisme que fa possible l'accés a una aplicació evitant les restriccions i les mesures de seguretat, sempre que se'n conegui l'existència i el funcionament. [...]
|
114.
brocha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [pincel] brotxa. 2 [para afeitarse] brotxa. 3 [entre fulleros] dau amb trampa m. 4 de brocha gorda [de puertas, paredes...] de parets5 de brocha gorda [artista malo] de secà, d'estar per casa. 6 de brocha gorda [pintura] de pa sucat amb oli, matusser -a. 7 de brocha gorda [de mal gusto [...]
|
115.
llaç
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [com a adorn] lazo. 2 [per a subjectar] lazo. 3 [parany] lazo, trampa f. Ja ha caigut al llaç, ya ha caído en el lazo. 4 tèxt [per a fer jacquard] lazo. 5 fig [lligam, vincle] lazo, ligadura f, vínculo. Els llaços de l'amor, los lazos del amor. 6 llaç d'amor heràld lazo de amor. 7 llaç [...]
|
116.
tramar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit propi) teixir. Ant. Destramar. 2 Fig. preparar. maquinar ordir forjar conjuminaro encistellar(fig.) ginyar. Li van ginyar una trampa. organitzar complotar manegar combinar planejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
117.
parany d'insectes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Giny per a caçar insectes amb mitjans químics, elèctrics o òptics. [...]
|
118.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
noche, el día, etc] caure. 10 [fallar] fallar, fracassar. No ha aprobado porque cayó en la gramática, no ha aprovat perquè ha fallat en la gramàtica. 11 [presentarse] deixar-se caure. Cayó en mi casa a medianoche, es va deixar caure a casa meva a mitjanit. 12 [en una trampa, emboscada, etc] caure. 13 [...]
|
119.
armar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 [una trampa] parar, posar. 9 fig [urdir] armar, provocar. Armar jaleo, ruido, un escándalo, armar aldarull, soroll, un escàndol. 10 amer [un cigarrillo] cargolar, fer. 11 armarla (o armar una, o armarla buena) fig i fam armar un escàndol (o un daltabaix). v pron 12 [con armas] armar-se. 13 fig [...]
|
120.
casilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de un guarda, etc] caseta. 2 p fr [de un mercado] parada. 3 p fr teatr [venta de billetes] taquilla. 4 [papel rayado] casella. 5 [de ajedrez, damas, etc] casella. 6 [de un casillero] casella. 7 amer [excusado] latrina, comuna, excusat m. 8 amer [para cazar pájaros] trampa. 9 casilla postal [...]
|