Partir d'un lloc per anar a un altre.
partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina.
marxar
retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar.
tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en aquest sentit, entornar-se'n, que té un sentit tot altre.)
decampar, aixecar el campament un exèrcit.
desallotjar, anar-se'n algú del lloc on estava allotjat. Els turistes alemanys desallotjaran al matí.
desaparèixer. Els vells, de sobte, van desaparèixer, se'n van anar.
esmunyir-se. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brossa.
escórrer-se, íd.
agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa.
agafar els trastets
tocar el dos (fam.)
tocar el trot (fam.)
tocar el pirandó (fam.)
tocar el dengue (Alc.)
fúmer el camp (vulg.)
fotre el camp (vulg.)
alçar (o plegar) veles (fig.)
llevar àncores (fig.)
fer-se a la vela (fig.)
guillar (fam.)
filar, anar-se'n de pressa.
emigrar, anar-se'n d'un país d'una manera definitiva.
migrar, anar-se'n d'un país (o regió) a un altre, esp. periòdicament.
esquivar-se, anar-se'n d'on hom corre un risc.
escapar-se (→)
fugir (→)
escapolir-se, anar-se'n sense que hom se n'adoni.
esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú.
anar-se'n d'esquitllentes, íd.
agafar el portant (fig. i fam.)
pirar
deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo.
posar-se en camí
salpar, anar-se'n una nau.
prendre la mar, anar-se'n per mar.
Cp. absentar-se, escapar-se
Ant. Quedar-se. Restar. Romandre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
