Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

isolar

1 aïllar
incomunicar
segregar, separar una cosa o una persona de la massa general, de les altres.
confinar (una persona)
blocar o bloquejar, isolar una ciutat, país, etc., en temps de guerra, privant-li tota comunicació amb l'exterior.
condemnar a l'ostracisme
fer el buit (a algú), isolar-lo espiritualment.

2 (isolar-se pron.)
retreure's
entotsolar-se, isolar-se del tracte i companyia de la gent.
assolar-se, íd.
abstreure's, aïllar-se, amb la pensa, de les coses exteriors.
recloure's (fig.)
recollir-se, concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors. S'usa esp. en sentit místic.
retirar-se. Retirar-se del món, de la societat.
enterrar-se (fig.). Viu enterrat en un poblet de muntanya, esperant que passi la maltempsada.
encauar-se (fig.)

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions