31.
boche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [agujero] clotxa [en el joc de bales] f. 2 [verdugo] botxí. 3 amer [bochazo] embotxada f. 4 amer [jaleo] esvalot, aldarull. 5 dar boche amer fig i fam [desairar] escopir a la cara. [...]
|
32.
sarna
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 med ronya, sarna. 2 más viejo que la sarna fig i fam més vell que anar a peu, més vell que la tinya (o que el mal pa), més vell que escopir (o pixar) a terra, més vell que cagar ajupit. 3 sarna con gusto no pica fig i fam càrrega que plau no pesa. [...]
|
33.
palmar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que escopir a terra). [...]
|
34.
despropòsit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pota. Pixar fora de test. Escopir fora de la trona. Ficar els peus a la galleda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
divagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]
|
36.
viejo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que escopir a terra, o que cagar ajupit, o que la tinya). 5 morir de viejo morir (o morir-se) de vell. 6 ser viejo ésser vell. m i f 7 vell -a. 8 [padres] pare m, mare f. 9 lo viejo les coses velles. 10 mis viejos els meus pares. 11 viejo verde vell verd. [...]
|
37.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avararo varar, portar una nau del lloc on ha [...]
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa. expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra. gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions. engegar. Engegar les campanes al vol. voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu. estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari. aviar. Aviar l'aigua del safareig. fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar. 3 → expropiar. 4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo. abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú. capitombar (intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
38.
chorro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
insultos] començar d'escopir injúries, anar-se'n de la llengua. 12 soltar el chorro [de palabras] esclatar. 13 sudar a chorros suar a raig fet. [...]
|
39.
menysprear
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desconsiderar desamar desestimar donar una bufetada(a algú) (fig.), menysprear-lo. escopir a la cara(d'algú) (fig.) conculcar(els drets d'algú, les lleis, l'autoritat, etc.) rebaixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
40.
injuriar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ofendre(->) insultar improperar ultratjar afrontar aporrinar, omplir d'improperis. carregar (o cobrir) d'injúries escopir injúries (o insults) (sobre algú) invectivar aücar, insultar a crits. blasfemar. Blasfemar el nom de Déu. esbaconar(dial. Alc.), insultar grosserament. desbocar-se [...]
|