1.
desllustrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el llustre (a alguna cosa). Fer que (el vidre o el cristall) perdin llur transparència i esdevinguin opacs. [...]
|
2.
desllustrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desllustrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [treure el llustre] deslustrar. 2 [el vidre] deslustrar, esmerilar. v pron 3 deslustrarse. [...]
|
4.
esmeril
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat de corindó de color fosc, granular, que per la seva duresa és emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre i treballar les pedres precioses. [...]
|
5.
deslustrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [quitar el lustre] desenllustrar, desllustrar. 2 [el cristal] desllustrar. 3 [deslucir] deslluir. 4 fig [desacreditar] desacreditar. v pron 5 desenllustrar-se, desllustrar-se. [...]
|
6.
llustrar [o enllustrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
polir. Ant. Desllustrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ polir. Ant. Desllustrar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
deslluir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desdaurar(fig.), esp. un acte meritori, la virtut, la reputació, etc. entelar(la glòria, l'honor, el bon nom, etc.) desllustrar, íd. mataro fer mat(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
anublar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el cielo] ennuvolar. 2 [las plantas] emmusteir, mustigar, marcir, pansir. 3 fig [la fama, la alegría] entelar, desllustrar. v pron 4 ennuvolar-se. El cielo se anublaba, el cel s'ennuvolava. 5 agr [las plantas] bromar-se, pansir-se. [...]
|