1.
anomenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprar aquesta tècnica, que anomenem amb un gal·licisme, collage. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s'anomenen adverbis. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades. [...]
|
2.
anomenar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Donar nom a un producte, un servei, una empresa o a altres referents. [...]
|
3.
anomenar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [donar nom] llamar, dar nombre. 2 [esmentar] nombrar, mencionar. Durant la conversa us van anomenar dos cops, durante la conversación le nombraron (a Ud) dos veces. v pron 3 [dir-se] llamarse. [...]
|
4.
anomenar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
5.
anomenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 donar nom(≠ nomenar) (a algú o a alguna cosa) denominar cognomenaro cognominar, designar algú pel seu cognom o per un cognom. batejar, posar nom a una cosa; treure un renom a una persona. treure un nom(a algú), atribuir-l'hi. qualificar. Aquest home es pot ben bé qualificar d'animal. sobr [...]
1 donar nom (≠ nomenar) (a algú o a alguna cosa) denominar cognomenar o cognominar, designar algú pel seu cognom o per un cognom. batejar, posar nom a una cosa; treure un renom a una persona. treure un nom (a algú), atribuir-l'hi. qualificar. Aquest home es pot ben bé qualificar d'animal. sobrenomenar, designar algú amb un sobrenom. motejar, posar motius a algú. intitular Ant. Desbatejar. 2 Designar, esmentar algú o alguna cosa pel seu nom. designar. Les persones damunt designades, abans anomenades. esmentar mencionar citar fer esment fer menció Ant. Preterir. Fer omissió. Passar en silenci. 3 (anomenar-se pron.). Tenir tal o tal nom. dir-se nòmer. Aquell home nomia Joan. haver nom (ant.). La donzella que li havia robat el cor havia nom Joana. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
apellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anomenar. [...]
|
7.
anòmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua de la capacitat d'anomenar objectes o de reconèixer-los per llurs noms. [...]
|
8.
citar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]
|
9.
Usos de com i com a amb el verb conèixer
/ Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?
Font
Fitxes de l'Optimot
un article la preposició com a es redueix a com. Per exemple:
Tothom la coneixia com la Monyos.
Amb el mateix sentit del verb conèixer també es pot fer servir el verb anomenar, però en aquest cas el complement no va introduït per cap preposició. Per exemple:
Aquesta planta s'anomena boixac.
[...]
|
10.
bolet ('element discordant')
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, una forma molt habitual per anomenar l'element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba és bolet. Per exemple:
Feia hores que caminàvem pel bosc i ens va aparèixer de cop aquella casa modernista, com un bolet!
[...]
|