51.
pasta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [massa] pasta. Pasta blanca per a enganxar, pasta blanca para pegar. 2 [de farina] pasta, masa. 3 gastr pasta. Pasta alimentosa (o alimentària), pasta alimenticia. 4 gastr [pastís petit] pasta. Avui he pres un cafè i una pasta per a esmorzar, hoy he desayunado un café y una pasta. 5 [...]
|
52.
sucar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mullar. Mullar el pa amb vi. xopar. Pa ben xopat amb llet. fer sucamulla, sucar el pa en vi. fer sopes. Li agradava de fer sopes amb el cafè amb llet, a l'hora d'esmorzar. oliar, sucar amb oli. 2 Sucar-hi, fig. aprofitar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
enumeracions (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
exemple:
A la reunió tractarem:
la flexibilitat horària
la coordinació dels cursos
la reserva d'aules
l'horari de recepció dels vespres
Caldrà portar:
? esmorzar
? dinar
? protecció solar
? gorra
? llanterna
? telèfon mòbil
En canvi, quan els
elements d'una enumeració són llargs o són [...]
|
54.
coordinació (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
, exalumnes, periodistes...
Si els elements coordinats són llargs o bé ja contenen la conjunció i, se sol escriure la coma abans de l'última conjunció. Per exemple:
Es va llevar d'hora perquè no volia que li faltés temps per preparar-se, i va poder esmorzar còmodament a la taula del menjador amb totes les [...]
|
55.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada [...]
|
56.
tall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. pellanc, tall de carn, etc. Per esmorzar, es menja cada dia un bon pellanc de carn. tatx, tros d'una cosa (esp. d'un meló o d'una síndria) que hom talla per comprovar-ne la qualitat. timbarro, tall gros de carn o, esp., de pa. 5 A tall de: manera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
57.
interrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'entusiasme, etc. torbar(la digestió, la quietud, el silenci, etc.) saltar, interrompre la paraula d'altri dient alguna cosa. Més m'estimaria d'or, saltà la noia... cessar, pot ésser sinònim d'interrompre quan la represa de l'acció és explícita. Van voler cessar el treball per anar a esmorzar. trencar les [...]
|
58.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. gastar, corroir. 4 Donar menjar: alimentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |