1.
empixonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empipar fortament. Empipar-se fortament. El seu home té mal geni i sovint s'empixona. [...]
|
2.
empixonar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
empixonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empipar fortament] enfadar, irritar, cabrear vulg. v pron 2 [empipar-se] enfadarse, irritarse, cabrearse vulg. [...]
|
4.
empixonament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'empixonar o d'empixonar-se; l'efecte. [...]
|
5.
incordiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam molestar, enutjar, empipar, empixonar, emprenyar, tocar el voraviu. [...]
|
6.
majar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 picar, triturar. 2 fig i fam [molestar] empipar, empixonar, carregar. [...]
|
7.
heder
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: defender] 1 [oler mal] pudir, fer pudor. 2 fig [fastidiar] empipar, empixonar. [...]
|
8.
rallar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ratllar. Rallar una manzana, ratllar una poma. 2 fig, fam i p fr [molestar] empipar, molestar, empixonar. [...]
|
9.
enutjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]
|
10.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar (fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar (fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar (fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa. torturar (hiperb.) turmentar (hiperb.) atipar (fig.) fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella (una cosa o una persona) no deixar viure (fig.) donar mala vida (a algú) donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |