1 incomodar
inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties.
importunar
carregar
empipar
empixonar, empipar fortament.
emprenyar (fam. vulg.)
fastiguejar, molestar en extrem.
cansar (fig.)
vexar
enutjar
amoïnar
ennuegar (fig.)
mortificar, molestar, esp. en l'amor propi.
punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners.
ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls.
engronyar
enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los.
enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa.
torturar (hiperb.)
turmentar (hiperb.)
atipar (fig.)
fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm.
xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem.
rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això.
xinxollar, molestar algú amb demandes insistents.
fer escudella (una cosa o una persona)
no deixar viure (fig.)
donar mala vida (a algú)
donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia.
fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.)
pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions!
fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd.
estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt
fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor)
2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció.
ofendre's
ressentir-se
prendre-s'ho malament
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
