41.
banderilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que uno esperaba] acanar, clavar una acanada. 7 poner (o clavar, o plantar) a alguien una banderilla (o un par de banderillas) de fuego fig i fam [provocarle] punxar algú, buscar les pessigolles a algú. [...]
|
42.
sagnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. treure sang(d'algú o d'algun animal) dessagnar, treure tota la sang. fer una sagnia 2 Per ext. Donar sortida a un líquid. buidar. Cp. fiblar: punxar una bota per treure'n un poc de vi. 3 v. intr. Perdre sang. fer sang(amb les dejeccions) sanguejaro sangonejar dessagnar-se, perdre [...]
|
43.
inútil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
res no anar (una cosa) enlloc no tenir cap sentit. No té cap sentit que li ho demanis: no t'ho donarà. no valer la pena. No val la pena que hi vagis: no el trobaràs. ésser (una cosa) bona per al drapaire no servir (una cosa) ni per tap d'escopeta no tallar ni punxar, no servir, una [...]
|
44.
picar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pessigar(un insecte, etc.). Aquests mosquits pessiguen fort. punxar(->) fiblar espicassar(≠ espicossar), pegar, un ocell, cops de bec. 2 Causar una sensació d'ardència o coïssor. formiguejar pruir coure. Els ulls li coïen. Aquest romesco cou molt. cremar. Aquesta [...]
|
45.
provocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Excitar algú a fer quelcom. excitar desafiar empènyer punxar(fig.) burxar(fig.) estimular ficar (a algú) els dits a la boca, provocar-lo a dir una cosa. buscar les pessigolles(a algú), provocar-lo. 2 ocasionar. suscitar despertaro desvetllar(sospites, el recel, etc.) fer néixer concitar [...]
|
46.
picar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las aves] picar. 2 [los peces] picar. El pez ya ha picado el cebo, el peix ja ha picat l'esquer. 3 [herir] picar, punxar. 4 taurom picar. 5 [cortar en trozos] picar, picolar, capolar. Carne picada, carn picada. 6 [espolear] picar. 7 [adiestrar el caballo] picar. 8 p fr [llamar a la puerta [...]
|
47.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
|
48.
enfonsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
subjecte és l'abisme, l'aigua, etc. 2 Fer penetrar una cosa profundament dins una altra. enfornar. Si t'acostes, t'enforno el ganivet. ensorrar, enfonsar una cosa a la sorra. clavar(una agulla, un clau, una espina, una arma, etc.) ficar, punxar. 3 Pitjar cap a l'interior. deprimir. Deprimir el [...]
|
49.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar (fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar (fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar (fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa. torturar (hiperb.) turmentar (hiperb.) atipar (fig.) fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella (una cosa o una persona) no deixar viure (fig.) donar mala vida (a algú) donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |