1.
incomptable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser comptat. [...]
|
2.
incomptable
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj incontable. [...]
|
3.
incomptable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nombrós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
ingent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt gran. Una quantitat de víctimes incomptable, ingent. L'ingent fons documental del nostre arxiu. [...]
|
5.
incontable
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que no puede ser narrado] inenarrable. 2 [difícil de contar] incomptable. [...]
|
6.
nombrós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molt. innombrableo innumerable innúmer incomptable infinit(hiperb.) inesgotable copiós abundant(->) mant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
compte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir fi ni compte [ésser incomptable] perderse la cuenta. No tenen fi ni compte les entremaliadures que fa, se pierde la cuenta de las travesuras que hace. 35 obrir un compte abrir una cuenta. 36 pagar, cobrar a compte pagar, cobrar a cuenta. 37 passar comptes hacer (o echar) cuentas. 38 passar comptes [...]
|
8.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades. nombrós. Hi havia nombroses errades. abundanto abundós incalculable incomptable força. Beu força aigua, que el cos ho necessita. una pila de qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent. un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors [...]
1 adj. mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades. nombrós. Hi havia nombroses errades. abundant o abundós incalculable incomptable força. Beu força aigua, que el cos ho necessita. una pila de qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent. un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors. una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes. un feix. Tenia un feix d'anys. un grapat. Té un grapat de milions. un munt. Té un munt de propietats. un tou. Duia un bon tou de caramels. per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre. pler de. A la festa hi havia pler de soldats. ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters. llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura. tot de. Hi havia tot de gent que badava. un món de, moltíssims. un gavadal de un fotral (de) o una fotralada (de) un femer de una infinitat de una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques. un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller. gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts. 2 adv. altament fora mida extremament enormement excessivament considerablement fabulosament exageradament eminentment en alt grau braument sobiranament supremament incomparablement immensament infinitament o infinit granment en extrem en gran manera de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiu o superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc. Ant. Gens. Poc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |