Resultats de la cerca frase exacta: 111
|
111.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, estirar-lo. 2 incitar. empènyer(->) inclinar induir 3 provocar. 4 (moure'spron.) agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids [...]
1 Posar en moviment. remoure (→) bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. remenar. Remenar el cap, la cua, etc. mobilitzar, posar en moviment, especialment persones. manejar. No manegis el cap així. imprimir un moviment (a una cosa) posar en dansa, posar en acció. somoure, moure lleugerament una cosa feixuga. furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones. forfollar o forfollejar, íd. sacsar o sacsejar agitar sotragar, moure sobtadament i violenta commoure, moure el sentiment d'algú. sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo. contreure (un membre del cos). Contreure les cames. camejar, moure les cames. gambejar, íd. becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut. capcinejar, moure el cap. cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament. espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames. espernegar, moure les potes, un animal. potollar o potejar, moure les potes. piafar (el cavall), íd. cuejar o cuetejar, moure la cua. espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles. manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar (euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll, estirar-lo. 2 → incitar. empènyer (→) inclinar induir 3 → provocar. 4 (moure's pron.) → agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids. belluguejar o bellugar-se manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant. regirar-se (→) córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà. bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt. trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé. sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada. oscil·lar capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven. lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. evolucionar, moure's fent evolucions. sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar (la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona. esquirolejar, íd. formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties. remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida. capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Posar en moviment.
remoure (→)
bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan.
remenar. Remenar el cap, la cua, etc.
mobilitzar, posar en moviment, especialment persones.
manejar. No manegis el cap així.
imprimir un moviment (a una cosa)
posar en dansa, posar en acció.
somoure, moure lleugerament una cosa feixuga.
furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones.
forfollar o forfollejar, íd.
sacsar o sacsejar
agitar
sotragar, moure sobtadament i violenta
commoure, moure el sentiment d'algú.
sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo.
contreure (un membre del cos). Contreure les cames.
camejar, moure les cames.
gambejar, íd.
becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut.
capcinejar, moure el cap.
cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament.
espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames.
espernegar, moure les potes, un animal.
potollar o potejar, moure les potes.
piafar (el cavall), íd.
cuejar o cuetejar, moure la cua.
espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles.
manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis!
bracejar, moure els braços.
culejar, moure el cul.
anquejar, íd.
remenar (euf,), íd.
pestanyejar, moure les pestanyes.
llaviejar, moure els llavis.
collejar, moure el coll, estirar-lo.
2 → incitar.
empènyer (→)
inclinar
induir
3 → provocar.
4 (moure's pron.) → agitar-se.
arrencar, començar a moure's, un vehicle.
ballar. Aquesta taula balla.
bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament.
trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids.
belluguejar o bellugar-se
manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant.
regirar-se (→)
córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà.
bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt.
trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé.
sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada.
oscil·lar
capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven.
lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció.
evolucionar, moure's fent evolucions.
sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny.
fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat.
ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent.
bufallejar (la boira)
circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota.
papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona.
esquirolejar, íd.
formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties.
remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida.
capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana