141.
aviat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más bien compasión que miedo. 9 més aviat [tirant a] más bien, tirando a. Aquest nen és més aviat ros, este niño es más bien rubio. 10 tan aviat com [així que, tan bon punt] tan pronto como, en cuanto. Tan aviat com arribarà dinarem, tan pronto como llegue comeremos. 11 tan aviat... com tan pronto [...]
|
142.
gorra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 beca capçó(de nounat) gambuix, íd. estrenyecaps, gorra de dormir. morrió, gorra militar alta i amb visera i galteres. ros, gorra militar, més alta de davant que de darrere, que es va usar a Espanya des de mitjan s. XIX fins al primer terç del s. XX. quepis(gorra de soldat, col·legial, etc [...]
|
143.
capellà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
144.
xanguet
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
145.
daurat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Acció i efecte de daurar. dauradura. És una peça molt ben treballada, però la dauradura és pèssima. 2 adj. De color d'or. auri, d'or o semblant a l'or. melat, color de mel. ros com fil d'or, es diu d'un cabell de color daurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
146.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Aquest cigar no tira, este puro no tira. 23 [durar] tirar. Aquestes sabates encara poden tirar uns dies més, estos zapatos todavía pueden tirar unos días más. 24 fig [atreure] tirar. La sang tira, la sangre tira. 25 fig [tenir tendència] tirar. El seu cabell tira a ros, su pelo tira a rubio. 26 fig tirar [...]
|
147.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
? —No está. 8 [escaure] estar. Aquest vestit li és petit, este vestido le está pequeño. 9 [característica, qualitat] ser. Aquest jersei és blau, este jersey es azul. El meu germà és ros, mi hermano es rubio. 10 [qualitat irreversible] estar. És mort, está muerto. Aquest moble és ja molt vell, este [...]
|
148.
mullar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar(->) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un [...]
1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar (→) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un bancal, etc. l'aigua que passa pel del costat. inundar. El riu ha inundat els camps. calar (un cos permeable). L'aigua li calava el vestit. amarar. Amarat de suor. Les terres amarades per les pluges persistents. xopar. La pluja li va xopar els vestits. 2 Fer que l'aigua o altre líquid s'adhereixi a la superfície o penetri els porus d'una cosa. (El subjecte és la persona que ho fa). remullar irrigar regar. Aquesta gespa s'ha de regar cada dia. ruixar arrosar. Cada vespre arrosava els testos del seu balcó. esquitxar rabejar aspergir amarar. Amarar la calç. locionar, mullar una part del cos amb una loció. inundar. Els holandesos van inundar gran part de llur país per impedir l'avanç de les tropes alemanyes. bavejar, mullar de bava. Un tros de pa bavejat. compixar, mullar amb la seva orina algú o alguna cosa. abeurar. Abeurar un terròs de calç. xopar. Xopar-li el front amb una esponja. sucar. Pa sucat amb llet. humitejar. De tant en tant, s'humitejava els llavis. → banyar. 3 (mullar-se pron.) prendre la pluja, mullar-se sota la pluja. restar fet una sopa, mullar-se molt. mullar-se com una sopa Cp. impregnar Ant. Assecar. Eixugar. Escórrer. 4 Fig.: → aprofitar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |