51.
desbaratar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
52.
aguar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un líquido] aigualir, enaiguar, batejar fam. Aguar el vino, aigualir el vi. 2 fig aigualir, torbar, interrompre. Aguar una fiesta, una alegría, etc, aigualir una festa, una alegria, etc. 3 amer abeurar. 4 aguarle la fiesta a uno fig aixafar la guitarra a algú. v pron 5 fig [frustrarse [...]
|
53.
partir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dividir] partir. 2 [repartir] partir, repartir. Partir entre seis, partir entre sis. 3 [romper] partir, trencar. Partir piñones, partir pinyons. 4 mat [dividir] partir, dividir. 5 partir a uno por el eje (o por en medio, o por la mitad) fig [fastidiar] aixafar la guitarra a algú. v intr 6 [...]
|
54.
caza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) de caza vedat de caça. 7 dar caza [perseguir] encalçar, donar encalç (o l'encalç). 8 espantar la caza fig i fam aixafar la guitarra. 9 ir de caza anar a caçar. 10 levantar la caza fig i fam aixecar la llebre. 11 mil [avión] caça. [...]
|
55.
camino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
més fàcil). 18 camino trillado (o trivial) [el muy frecuentado] camí fressat (o batut). 19 camino trillado (o trivial) [tema trillado] camí fressat (o batut). 20 cruzarse (o atravesarse) en el camino de alguien fig fer la llesca (o la guitza) a algú, posar la proa a algú, aixafar la guitarra a algú [...]
|
56.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar(fig.) baldar(fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar(fig.) rebentar(fig. hiperb [...]
|
57.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat(d'una cosa), abatre-la. enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar(->) postraro prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotaro [...]
|
58.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |