81.
rueda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 roda. Un vehículo de dos ruedas, un vehicle de dues rodes. 2 [suplicio] roda. 3 [rodaja] rodanxa. 4 [de molino] mola, roda de molí. 5 [corro] rotllana, rotlle m. Formar la rueda, fer la rotllana. 6 tecnol roda. Rueda hidráulica, roda hidràulica. 7 comulgar con ruedas de molino fig i fam [...]
|
82.
respecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Insolència. 4 aspecte. 5 reserva. 6 Respecte a: relativament a. 7 Fer respecte: Imposar. Fer rotlle(Alc.). Faltar al respecte. Insolentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
83.
roda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
instrument al voltant de la qual s'enrotlla una corda, una cadena, etc. llanternó, roda primitiva que fa de roda dentada. pinyó, roda dentada petita, que engrana amb una de més gran. rotlle (de campanetes), roda de fusta voltada de campanetes (estri d'església). giràndola, roda de focs d'artifici [...]
|
84.
colla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
soldats, de policies, etc.). Un escamot de gent armada. comitiva, colla de persones que van a un lloc. Em vaig ajuntar a la comitiva. avançada, colla de soldats més enllà del front. destacament. Un destacament de naus. companyia, colla de gent armada. esquadra, íd. rotlle, rotlo [...]
|
85.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar(intr.) entroncar(intr.) junyir-seo confluir(dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre'so fusionar-se confondre's amistançar-se(->) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se [...]
|
86.
reunir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
eixamenar-se, reunir-se formant una munió. entroncar-se(dos camins, dues línies de ferrocarril) fer rotlle a part, reunir-se, alguns, distanciant-se dels altres. Ant. Separar-se. Desbandar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
87.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació(una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes(fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |