Resultats de la cerca frase exacta: 212
|
131.
mamut nan de Creta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
132.
neulat nan del blat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Infecció del blat (Triticum spp.) produïda pel basidiomicet ustilaginal Tilletia controversa Künh. [...]
|
|
133.
ratolí morrut nan cuacurt
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
134.
ratolí morrut nan ventregrís
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
135.
ratolí nan de Temminck
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
136.
ratolí nan del desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
137.
ratolí nan del Sahel
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
138.
ratolí roquer nan comú
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
139.
ratpenat de cova nan
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
1 mínim, molt petit, el més petit. ínfim, íd. minúscul, petitíssim. menor, més petit. microscòpic (hiperb.) menut o diminut exigu magre (fig.). Un sou molt magre. migrat, íd. (Cp. Insignificant.) nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan. xic sotil. Cinquanta galeres entre grans i sotils (Desclot. Crònica.) esquifit, que no té la grandor que hauria de tenir. bufó, petit i bonic. ésser un esquitx, ésser molt petit. Un esquitx de taller. com el puny. Vivia en una caseta com el puny. en miniatura de puça. Tenia uns ulls de puça, molt petits. reduït (parlant d'un espai). Una cambra molt reduïda. sard (Alc.). Una somera sarda. Un cavallet sard. poder-se embolicar en una fulla de pi (o de bruc) 2 Fer petit: Empetitir. 3 (Dit d'una persona) rodanxó o rabassut, petit i gras. desnerit, poc desenrotllat. lil·liputenc renoc, el més petit de la família o d'una colla. pigmeu petarrell, en la frase un nen petarrell, un nen molt petit. El petarrell de la casa, el més petit de la família. S'usa especialment en to afectuós. esquitxó, criatura molt petita per la seva edat. ésser un nap (o un napbuf) ésser una faluga, es diu d'una persona o animal petit i bellugadís. de colzada. Un home, una dona, de colzada. ésser un tap (o un tap de barral) ésser un botiró (o un bòtil) ésser un bolet ésser una baldufa (o una ballaruga) ésser un esquitx d'home © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
140.
ratpenat de xarreteres nan
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
1 mínim, molt petit, el més petit.
ínfim, íd.
minúscul, petitíssim.
menor, més petit.
microscòpic (hiperb.)
menut o diminut
exigu
magre (fig.). Un sou molt magre.
migrat, íd. (Cp. Insignificant.)
nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan.
xic
sotil. Cinquanta galeres entre grans i sotils (Desclot. Crònica.)
esquifit, que no té la grandor que hauria de tenir.
bufó, petit i bonic.
ésser un esquitx, ésser molt petit. Un esquitx de taller.
com el puny. Vivia en una caseta com el puny.
en miniatura
de puça. Tenia uns ulls de puça, molt petits.
reduït (parlant d'un espai). Una cambra molt reduïda.
sard (Alc.). Una somera sarda. Un cavallet sard.
poder-se embolicar en una fulla de pi (o de bruc)
2 Fer petit: Empetitir.
3 (Dit d'una persona)
rodanxó o rabassut, petit i gras.
desnerit, poc desenrotllat.
lil·liputenc
renoc, el més petit de la família o d'una colla.
pigmeu
petarrell, en la frase un nen petarrell, un nen molt petit. El petarrell de la casa, el més petit de la família. S'usa especialment en to afectuós.
esquitxó, criatura molt petita per la seva edat.
ésser un nap (o un napbuf)
ésser una faluga, es diu d'una persona o animal petit i bellugadís.
de colzada. Un home, una dona, de colzada.
ésser un tap (o un tap de barral)
ésser un botiró (o un bòtil)
ésser un bolet
ésser una baldufa (o una ballaruga)
ésser un esquitx d'home
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana