Resultats de la cerca frase exacta: 162
|
151.
discursejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer un discurs. discórrer. X discorrerà sobre la poesia lírica catalana del segle XIX. perorar sermonejar, fer un sermó a algú per amonestar-lo o exhortar-lo. predicar dissertar arengar 2 parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
152.
versificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. posar en vers 2 v. intr. Fer versos. versejar trobar(com els trobadors) poetitzar rimar(intr.), fer versos rimats. fer ratlles curtes(iròn. i fam.), escriure versos mancats de poesia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
153.
poema
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
composició poètica poesia. Un llibre de poesies. cant, cada una de les parts en què es divideix un poema èpic. Cp. cants: versos èpics, heroics. rimo rimes, composició en versos rimats. cançó, coblao cantilena, poesia destinada a ésser cantada. lai, petit poema narratiu o líric, de l'edat [...]
composició poètica poesia. Un llibre de poesies. cant, cada una de les parts en què es divideix un poema èpic. Cp. cants: versos èpics, heroics. rim o rimes, composició en versos rimats. cançó, cobla o cantilena, poesia destinada a ésser cantada. lai, petit poema narratiu o líric, de l'edat mitjana. troba, poema trobadoresc. epitalami, poema o poesia nupcial. idil·li o ègloga, petit poema que tracta de les coses del camp, de l'amor dels pastors. poema bucòlic, íd. oda, petit poema líric que sol dividir-se en estrofes. elegia (→), petit poema d'assumpte trist. madrigal, poema galant, adreçat sovint a una dona. himne, poema de lloança. càntic, poema religiós. glossa, poema consistent en l'amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o versos d'aquella estrofa. glosa, cançó popular curta, sovint improvisada, pròpia de les Balears. goigs, composició poètica en llaor d'un sant. tautograma, poema fet de mots que comencen tots amb la mateixa lletra. acròstic, poema en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot o una frase. sirventès, en l'antiga poesia provençal i catalana, poema polític o religiós, predominantment satíric. balada, poema de caràcter romàntic. amebeu, poema compost d'estrofa i antístrofa, en què els personatges parlen alternativament. lloa, poema laudatori. rondell, poema en el qual es repeteixen, a mitja estrofa, els dos primers versos, i al final els tres primers. epigrama, poema breu, esp. satíric. vers, en el llenguatge parlat usat sovint com a sinònim de poema o poesia. Un llibre de versos. Cp. estrambot: conjunt de versos afegit a una combinació mètrica, esp. a un sonet. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
154.
amorós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que denota amor, inspirat per l'amor. enamorat. Una carta enamorada. Mirades enamorades. amorosenc amatori, pertanyent a l'amor sexual, que produeix o expressa aquest amor. Una poesia amatòria. Una poció amatòria. dolç. Paraules dolces, mirades dolces. eròtic. Un llibre eròtic. galant. Una [...]
|
|
155.
art
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
solen anomenar belles (Belles Arts): Pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa. Avui, l'arquitectura és més una ciència o una tècnica que un art. En canvi, hom sol donar el nom de setè art al cinema. 7 mitjà. 8 Filat de pescar. arteto artó, art petit que es cala i es lleva de mar [...]
|
|
156.
bell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ple de bellesa. bonic(->). Una criatura bonica. admirable magnífic superb o soberg, d'una bellesa que imposa. esplèndido esplendorós esplendent exquisit. Una poesia exquisida. aprimorat, es diu d'una cosa feta molt acuradament i, per això, bella. estupend meravellós fadador [...]
|
|
157.
marathi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El marathi és la quarta llengua amb més parlants nadius de l'Índia, després de l'hindi, el bengalí i el telugu. El marathi és descendent del pràcrit maharashtri, que dominava extenses regions de l'oest i el sud de l'Índia des de l'antiguitat; hi ha notable poesia escrita en aquesta llengua del [...]
|
|
158.
vulgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de sentiments plebeus. pedestre. Una poesia molt pedestre. terra a terra(fig.), íd. baix. De baixa estofa. corrent grosser esqueixat. Usa unes expressions molt esqueixades. inculte prosaic col·loquial, dit del llenguatge corrent, no elevat o literari. popular. Escriu en un estil popular. de pa [...]
|
|
159.
adaptar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 readaptar, tornar a adaptar. ajustar. Ajustar un vestit del pare per al fill. acomodar. Acomodar una poesia a una música. coaptar, adaptar l'una a l'altra dues parts. contemperar. Contemperar la pròpia actitud a les circumstàncies. conformar. Conformar la conducta a les exigències del càrrec [...]
|
|
160.
dedicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
música, etc. lliurar-se. Es lliurà apassionadament a l'estudi del socialisme. donar-se. Es donà en cos i ànima a la poesia. aplicar-se. S'aplicà intensament a l'experimentació psicològica. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
composició poètica
poesia. Un llibre de poesies.
cant, cada una de les parts en què es divideix un poema èpic. Cp. cants: versos èpics, heroics.
rim o rimes, composició en versos rimats.
cançó, cobla o cantilena, poesia destinada a ésser cantada.
lai, petit poema narratiu o líric, de l'edat mitjana.
troba, poema trobadoresc.
epitalami, poema o poesia nupcial.
idil·li o ègloga, petit poema que tracta de les coses del camp, de l'amor dels pastors.
poema bucòlic, íd.
oda, petit poema líric que sol dividir-se en estrofes.
elegia (→), petit poema d'assumpte trist.
madrigal, poema galant, adreçat sovint a una dona.
himne, poema de lloança.
càntic, poema religiós.
glossa, poema consistent en l'amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o versos d'aquella estrofa.
glosa, cançó popular curta, sovint improvisada, pròpia de les Balears.
goigs, composició poètica en llaor d'un sant.
tautograma, poema fet de mots que comencen tots amb la mateixa lletra.
acròstic, poema en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot o una frase.
sirventès, en l'antiga poesia provençal i catalana, poema polític o religiós, predominantment satíric.
balada, poema de caràcter romàntic.
amebeu, poema compost d'estrofa i antístrofa, en què els personatges parlen alternativament.
lloa, poema laudatori.
rondell, poema en el qual es repeteixen, a mitja estrofa, els dos primers versos, i al final els tres primers.
epigrama, poema breu, esp. satíric.
vers, en el llenguatge parlat usat sovint com a sinònim de poema o poesia. Un llibre de versos.
Cp. estrambot: conjunt de versos afegit a una combinació mètrica, esp. a un sonet.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana