21.
jugar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palletes 3 Jugar amb algú: burlar-se. 4 v. tr. Arriscar al joc una quantitat. entaular diners, jugar-se'ls. arriscar, apostar. 5 manejar, esgrimir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
22.
travessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. enastar, travessar quelcom amb un instrument punxant com un ast. enfilar. Enfilar algú amb l'espasa. enferraro enferrissar, travessar algú amb una arma. 3 apostar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
negocio, posar diners en un negoci. 16 posar. Poner en un compromiso, posar en un compromís. 17 [suponer] posar, suposar. Pongamos que sea verdad, posem que sigui veritat. 18 [apostar] jugar-se pron, apostar. Pongo cinco euros a que no viene, em jugo cinc euros que no ve. 19 [tardar] tardar intr, trigar [...]
|
24.
jugar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 jugar fort jugar fuerte. 10 jugar net jugar limpio. v tr 11 [un joc] jugar. Jugar una partida d'escacs, un partit de futbol, jugar una partida de ajedrez, un partido de fútbol. 12 [una carta, una fitxa] jugar. No juguis aquest alfil, no juegues este alfil. 13 [béns, diners] jugar, apostar. Va [...]
|
25.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, irá lejos este muchacho. 4 [moure's indicant la circumstància] ir. Anar per una drecera, ir por un atajo. Anar amb cotxe, ir en coche. Anar a les palpentes, ir a tientas. 5 [posar en joc] ir, apostar tr. Van cinquanta euros que no ho aconsegueixes, van cincuenta euros a que no lo consigues. 6 [entrar [...]
|
26.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(en un vas) embutxacar(a la butxaca) aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba. emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre. apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí. clavar(fam.). [...]
1 col·locar plaçar emplaçar (un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposar o superposar, posar al damunt. anteposar o preposar (al davant) juxtaposar (al costat) sotaposar o subordinar (a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc.) posposar (algú o alguna cosa, al darrere) contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle. situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret. deixar. Deixeu el llibre sobre la taula. deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se'n. reposar, tornar a posar. Després de consultar-lo, reposà el llibre al seu lloc. entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus? incloure, posar una cosa dins una altra. introduir (→) ficar (→). Ficar-se el dit al nas. compassar, posar una cosa d'una manera regular. carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom. infligir (una pena, un càstig, etc.) assentar, posar una cosa sobre una base, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol. exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire. dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra. entravessar, posar de través. encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforç. instal·lar establar, posar el bestiar a l'estable. acomodar, posar algú o alguna cosa en un lloc convenient. subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. sumir (fig.), posar algú en un estat penós. Allò el sumí en la desesperació (en la tristesa, en la nostàlgia, etc.). avançar (tr.), posar una cosa endavant. Avançà el peu dret. envalisar, posar a la maleta. embagular encalaixonar encaixar, posar en una caixa. ensacar (al sac) encistellar (en un cistell) encasellar (en caselles) embossar (a la bossa) envasar (en un vas) embutxacar (a la butxaca) aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba. emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre. apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí. clavar (fam.). Clavar la vista en algú. engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol. 2 → començar. 3 → suposar. 4 (posar-se pron.). Fer pòsit, una cosa. assolar-se assentar-se dipositar-se sedimentar-se deposar (intr.). Aquest vi deposa molt. 5 Posar-se bé o malament, un aliment: assentar-se. Aquestes faves se m'han assentat malament. 6 Posar-se un vestit, etc: endossar-se. Es va endossar la capa. encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada. encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. començar a. De sobte, començà a ploure. clavar-se a. Em vaig clavar a córrer. Es va clavar a riure. rompre a. Rompre a plorar, a riure. pegar. De cop, va pegar a córrer. agafar a. Vaig agafar a córrer. esclafir (el plor, el riure, etc.) esclatar a (plorar, riure) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
27.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuatro a diez van seis, de quatre a deu en van sis. Solo van cuatro, només n'hi van quatre. 14 [apostar] anar. Van veinte euros a que pierde, van vint euros que perd. 15 [entrar en juego] anar-hi. Voy con seis euros, hi vaig amb sis euros. 16 [convenir] anar, escaure, convenir. Le irá bien descansar, li [...]
|
28.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento). 91 inflar (o omplir) el cap fig i fam [donar la llauna] darle a uno dolores de cabeza. 92 jugar-s'hi el cap fam [apostar] jugarse la cabeza (o el cuello). 93 lligar caps fig atar cabos. 94 mal cap mala cabeza. 95 no alçar (o aixecar) el cap fig no alzar [...]
|