111.
condemnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament. penar, imposar una pena a algú. proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei. Cp. reprovar Ant. Graciar o agraciar. 2 Declarar algú o alguna cosa reprensible. blasmar(->) reprovar, condemnar un acte com a dolent [...]
|
112.
respecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Insolència. 4 aspecte. 5 reserva. 6 Respecte a: relativament a. 7 Fer respecte: Imposar. Fer rotlle(Alc.). Faltar al respecte. Insolentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
113.
silenci
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. taciturnitat: qualitat de taciturn. Es distingia per la seva taciturnitat. 2 Fórmules per a imposar silenci: mutis!o mutis i a la gàbia!(fam.) moixoni! tanca el bec!(vulg.) a callar! 3 Absència de tot so o soroll. silenci sepulcral quietud(per ext.). En la quietud de la nit, se sentia el seu panteix. 4 [...]
|
114.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y llevo 2, n'hi poso 5 i en porto 2. 10 clavar. Poner un clavo en la pared, clavar un clau a la paret. 11 [imponer] posar, imposar. Los raptores han puesto sus condiciones, els raptors han posat les seves condicions. 12 [con adjetivo] fer posar. Le puse triste, el vaig fer posar trist. No me pongas [...]
|
115.
callar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu. 3 Fer callar: imposar silenci(en sentit propi i fig.) cloure la boca (a algú) fer emmudir Cp. tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
116.
obligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 constrènyero coercir coaccionar forçar estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho. engatjar(gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.) reduir. Veure's reduït a demanar caritat. imposar(amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud. acorralar(fig.), [...]
|
117.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. carejar(tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar(fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre(vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar [...]
1 col·locar plaçar emplaçar (un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposar o superposar, posar al damunt. anteposar o preposar (al davant) juxtaposar (al costat) sotaposar o subordinar (a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc.) posposar (algú o alguna cosa, al darrere) contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle. situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret. deixar. Deixeu el llibre sobre la taula. deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se'n. reposar, tornar a posar. Després de consultar-lo, reposà el llibre al seu lloc. entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus? incloure, posar una cosa dins una altra. introduir (→) ficar (→). Ficar-se el dit al nas. compassar, posar una cosa d'una manera regular. carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom. infligir (una pena, un càstig, etc.) assentar, posar una cosa sobre una base, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol. exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire. dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra. entravessar, posar de través. encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforç. instal·lar establar, posar el bestiar a l'estable. acomodar, posar algú o alguna cosa en un lloc convenient. subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. sumir (fig.), posar algú en un estat penós. Allò el sumí en la desesperació (en la tristesa, en la nostàlgia, etc.). avançar (tr.), posar una cosa endavant. Avançà el peu dret. envalisar, posar a la maleta. embagular encalaixonar encaixar, posar en una caixa. ensacar (al sac) encistellar (en un cistell) encasellar (en caselles) embossar (a la bossa) envasar (en un vas) embutxacar (a la butxaca) aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba. emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre. apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí. clavar (fam.). Clavar la vista en algú. engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol. 2 → començar. 3 → suposar. 4 (posar-se pron.). Fer pòsit, una cosa. assolar-se assentar-se dipositar-se sedimentar-se deposar (intr.). Aquest vi deposa molt. 5 Posar-se bé o malament, un aliment: assentar-se. Aquestes faves se m'han assentat malament. 6 Posar-se un vestit, etc: endossar-se. Es va endossar la capa. encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada. encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. començar a. De sobte, començà a ploure. clavar-se a. Em vaig clavar a córrer. Es va clavar a riure. rompre a. Rompre a plorar, a riure. pegar. De cop, va pegar a córrer. agafar a. Vaig agafar a córrer. esclafir (el plor, el riure, etc.) esclatar a (plorar, riure) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
118.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]
|
119.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bé, que tot hi cap. compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines. imposar(en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina. fer. Fer el [...]
|
120.
Verb. Futur i formes de subjuntiu
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
estiguin dirigides a atemorir
els habitants d'una població, un grup ètnic, cultural o religiós, o un
col·lectiu social o professional, o qualsevol altre grup de persones, i tinguin la
gravetat necessària per aconseguir-ho, s'han d'imposar respectivament les
penes de grau superior que estableix l'article [...]
|