1.
rarejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser rar, escàs. [...]
|
2.
rarejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
rarejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [ésser rar] escasear. [...]
|
4.
enrarecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 fís [un gas] enrarir, rarificar, rarefer. 2 [el aire] enrarir. v intr 3 p fr [escasear] escassejar, rarejar. v pron fís 4 enrarir-se, rarificar-se, rarefer-se. 5 fig enrarir-se. El ambiente en el trabajo se ha enrarecido, l'ambient a la feina s'ha enrarit. [...]
|
5.
escassejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Ésser escàs. rarejar curtejar magrejar poquejar flaquejar. Enguany flaquegen els turistes. aflacar justejar manquejar Ant. Abundar. 2 v. tr. No donar a bastament. escatimar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
abundar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobreabundaro superabundar pul·lular, ésser gran munió de persones o coses en un indret. redundar, sobreeixir per excés d'abundància. formiguejar, bellugar-se en un indret, una gran multitud de persones o bèsties. tenir més... que un gos puces Ant. (Quan es tracta de tenir) Escassejar. Rarejar [...]
|
7.
rar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(->) excepcional singular no poder-se'n beure en carbassa excel·lent rara avis, dit d'una persona que és una rara excepció. 4 (Dit d'una persona, quant al caràcter) extravagant bisbètic original estrany excèntric estrambòtic 5 Ésser rar: Rarejar. Escassejar. 6 No dens. rarificat tènue Manuel Franquesa i [...]
1 adj. Que és en molt petit nombre. escàs (→) car, en la frase ésser, algú, car de veure. clar. Clares vegades. Més clars que els campanars (loc.). comptats. Són molt comptats els qui ho poden explicar. no conèixer-se'n el color (d'una cosa), ésser molt rara. no haver-n'hi (d'una cosa) ni per remei 2 Molt poc freqüent. peregrí (≠ pelegrí) desacostumat insòlit infreqüent inusitat estrany, que ofereix quelcom d'inacostumat. Avui he vist un animal molt estrany. no veure-se'n gaires poder-se comptar amb els dits d'una mà 3 No gens comú. extraordinari (→) excepcional singular no poder-se'n beure en carbassa excel·lent rara avis, dit d'una persona que és una rara excepció. 4 (Dit d'una persona, quant al caràcter) extravagant bisbètic original estrany excèntric estrambòtic 5 Ésser rar: Rarejar. Escassejar. 6 No dens. rarificat tènue © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |