Resultats de la cerca frase exacta: 121
|
111.
condemnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament. penar, imposar una pena a algú. proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei. Cp. reprovar Ant. Graciar o agraciar. 2 Declarar algú o alguna cosa reprensible. blasmar(->) reprovar, condemnar un acte com a dolent [...]
|
|
112.
respecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Insolència. 4 aspecte. 5 reserva. 6 Respecte a: relativament a. 7 Fer respecte: Imposar. Fer rotlle(Alc.). Faltar al respecte. Insolentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
113.
silenci
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. taciturnitat: qualitat de taciturn. Es distingia per la seva taciturnitat. 2 Fórmules per a imposar silenci: mutis!o mutis i a la gàbia!(fam.) moixoni! tanca el bec!(vulg.) a callar! 3 Absència de tot so o soroll. silenci sepulcral quietud(per ext.). En la quietud de la nit, se sentia el seu panteix. 4 [...]
|
|
114.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y llevo 2, n'hi poso 5 i en porto 2. 10 clavar. Poner un clavo en la pared, clavar un clau a la paret. 11 [imponer] posar, imposar. Los raptores han puesto sus condiciones, els raptors han posat les seves condicions. 12 [con adjetivo] fer posar. Le puse triste, el vaig fer posar trist. No me pongas [...]
|
|
115.
callar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu. 3 Fer callar: imposar silenci(en sentit propi i fig.) cloure la boca (a algú) fer emmudir Cp. tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
116.
obligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 constrènyero coercir coaccionar forçar estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho. engatjar(gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.) reduir. Veure's reduït a demanar caritat. imposar(amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud. acorralar(fig.), [...]
|
|
117.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. carejar(tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar(fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre(vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar [...]
|
|
118.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]
|
|
119.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bé, que tot hi cap. compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines. imposar(en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina. fer. Fer el [...]
1 Disposar en l'ordre convenient. disposar combinar endreçar acunçar, arranjar amb art. endegar endreçar ajustar. Ajustar un casament. acordar acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient. ordenar compassar, arranjar d'una manera regular. compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt. encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament. esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica. agençar adobar acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat. agibellar. Agibellar els vestits. amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer. aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat. aguisar, arranjar, disposar. arreglar pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix. afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap. compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines. imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina. fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes. liquidar un afer, arranjar-lo definitivament. formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada. sistematitzar, arranjar segons un sistema. estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada. organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica. seriar, arranjar formant una sèrie. desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada. gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos? emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. encistellar, conjuminar. remeiar o posar remei, arranjar un mal. habilitar. Habilitar la sala com a dormitori. manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat. engiponar, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (→). Ant. Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar. 2 (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. compondre-s'ho o compondre-se-les combinar-s'ho arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol. sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré. espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant. enginyar-se apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
120.
Verb. Futur i formes de subjuntiu
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
estiguin dirigides a atemorir
els habitants d'una població, un grup ètnic, cultural o religiós, o un
col·lectiu social o professional, o qualsevol altre grup de persones, i tinguin la
gravetat necessària per aconseguir-ho, s'han d'imposar respectivament les
penes de grau superior que estableix l'article [...]
|
1 Disposar en l'ordre convenient.
disposar
combinar
endreçar
acunçar, arranjar amb art.
endegar
endreçar
ajustar. Ajustar un casament.
acordar
acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient.
ordenar
compassar, arranjar d'una manera regular.
compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt.
encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament.
esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica.
agençar
adobar
acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat.
agibellar. Agibellar els vestits.
amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer.
aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat.
aguisar, arranjar, disposar.
arreglar
pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix.
afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap.
compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines.
imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina.
fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes.
liquidar un afer, arranjar-lo definitivament.
formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada.
sistematitzar, arranjar segons un sistema.
estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada.
organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica.
seriar, arranjar formant una sèrie.
desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada.
gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?
emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer.
conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit.
encistellar, conjuminar.
remeiar o posar remei, arranjar un mal.
habilitar. Habilitar la sala com a dormitori.
manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat.
engiponar, arranjar malament una cosa.
engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera.
urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable.
acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant.
Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (→).
Ant. Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar.
2 (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc.
compondre-s'ho o compondre-se-les
combinar-s'ho
arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol.
sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré.
espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant.
enginyar-se
apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana