Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

resistir

1 Oposar una força a una altra força.
defensar-se. Es van defensar fins a la mort.
aguantar (intr.). No van poder aguantar més i es van retre. Aquesta columna no aguantarà.
sostenir. El balcó no pogué sostenir el pes de tanta gent.
suportar. La teulada suportà bé el pes de la neu.
Ant. Cedir.

2 Oposar resistència a la voluntat d'altri.
oposar-se (→)
reguitnar
reaccionar, esforçar-se a resistir una acció.
recalcitrar, resistir obstinadament.
tenir (algú) a ratlla
Cp. refusar a, revoltar-se, insurgir-se
Ant. Sucumbir. Donar-se. Capitular.

3 aguantar
suportar
sostenir
sofrir
capejar, resistir, una nau, un temporal navegant a la capa; s'usa igualment en sentit fig.
tenir corretja, resistir a les burles, etc.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions