21.
destroncar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un árbol] troncar, tallar. 2 fig [un miembro] desllorigar, desconjuntar, dislocar. 3 fig [embarazar a uno] embarassar, embargolar, embargar. 4 fig [cansar] baldar. 5 fig [interrumpir] estranyar, tallar, interrompre. 6 agr [descuajar] desarrelar, arrencar de soca-rel. [...]
|
22.
prenda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comprometedora. 14 sacar prendas dr [embargar] embargar. [...]
|
23.
Equivalències castellà - català. embargo m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
embargo m - embarg / embargament m Acció d'embargar. [...]
|
24.
constrenyiment sobre el patrimoni
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Mitjà d'execució forçosa d'un acte administratiu que imposa la satisfacció d'una quantitat líquida, que consisteix a embargar el patrimoni mobiliari o immobiliari de l'administrat en una quantitat suficient per a cobrir el deute, seguint el procediment establert en les normes reguladores del [...]
|
25.
trabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atar] travar. 2 [juntar] travar. 3 [un animal] travar. 4 [espesar un líquido] travar. 5 fig fer. Trabar amistad, fer amistat. 6 fig [una batalla, una conversación] entaular. 7 dr embargar. v pron 8 travar-se. 9 enredar-se. 10 [en una discusión] embrancar-se. 11 [lengua] travar-se. Se le ha [...]
|
26.
retenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-sepron.) contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant [...]
1 guardar quedar-se. L'amo se li ha quedat una part del sou. entretenir (algú), retenir-lo, parlant, en un indret. No m'entretinguis, que tinc pressa. detenir o deturar. Vam ser detinguts per un accident. contenir. Els soldats contenien la multitud. encadenar (fig.) frenar (fig.). El record d'ella em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-se pron.) → contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant. de retenir-se. Esclatar. Rebentar el bot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
27.
destorbar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dificultar(->) entrebancar obstaculitzar(->) embargar embarassar embargolar impedir desguitarrar contrariar. Contrariar els moviments de l'enemic. fer nosa fer la guitza(una persona o una cosa) fer l'arquet, íd. posar la proa(a algú) aixafar-li (a algú) la guitarra fer la llesca(a algú [...]
|
28.
impedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
braços) (a algú), impedir-lo d'obrar. eixalar(fig.), llevar a algú els mitjans de fer una cosa. tallar les ales, íd. embargar embarassar embargolar encadenar(fig.) obstaculitzar(una cosa), posar obstacles al seu acompliment. ofegar(fig.), impedir la propagació d'una cosa. Ofegar una revolta. Ofegar [...]
|