FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien. Els ulls li riuen. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament. riure per les butxaques Riure molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]
Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Riure com un boig. Riure de tot cor. riallar, riure sorollosament (Alc.). esclafir de riureo simpl. esclafir, riure fort. esclafir el riure, posar-se a riure. esclafir una rialla, íd. esclatar a riure, íd. clavar-se (o posar-se) a riure, íd. morir-se (o rebentar-se, o [...]
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de [...]
L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és ha! ha! ha! (o ha, ha, ha!), en què la h és aspirada i sona igual, per tant, que la h del verb halar ('menjar') i la de la interjecció ehem.
Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi [...]