Resultats de la cerca frase exacta: 98
|
91.
acá
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acá y acullá fam estar a l'hort i a la vinya. [...]
|
|
92.
torna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [generalment en plural] compensación. He baratat la meva casa amb el seu hort i m'ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes, he trocado mi casa con su huerto y me ha tenido que dar cincuenta mil euros en compensación. 2 [en el pes] añadidura. Donar un llonguet per torna, dar un panecillo [...]
|
|
93.
conreu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de conrear. conró cultiuo cultura 2 Terra conreada. camp, hort. conradís, terreny cultivable d'una propietat. saió, peça de terra conreada. guaret, terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. rompuda, terra que hom romp a fi de conrear-la. esbancada, íd [...]
|
|
94.
sort
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estrella, que pròpiament es refereixen al destí (->). 4 Per sort: afortunadament. 5 classe. 6 hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
95.
conduir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gos. dirigir 2 (l'aigua, un gas, un líquid qualsevol) acanonar acanalar transmetre, conduir, deixar passar a través seu. El coure transmet l'electricitat. portar. Aquest rec porta l'aigua a l'hort. 3 v. intr. (un camí, carrer, etc., conduir a un lloc) menar. Aquest camí mena al riu. dreçar [...]
|
|
96.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. En mi huerto se dan bien las fresas, al meu hort es fan bé les maduixes. 80 fer tr. Darse un paseo, fer una passejada. 81 [golpearse] donar-se un cop. Se dio contra la mesa, es donà un cop contra la taula. 82 p fr [someterse] retre's, donar-se, rendir-se, lliurar-se. 83 darse a fer-se. Darse a [...]
|
|
97.
saber 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema [...]
1 v. tr. conèixer. No conec els detalls. tenir coneixença (o coneixement, o noció, o idea) (d'una cosa) ésser sabedor (d'una cosa) saber de ciència certa, saber-ho amb seguretat. estar al corrent (d'una cosa) constar (a algú una cosa), saber-la de font segura. Em consta que el teu germà juga. tenir indicis (d'una cosa), saber-la vagament, però amb fonament. tenir fums (d'una cosa), íd. esbrinar. He arribat a esbrinar qui ha estat l'autor de l'anònim. haver sentit tocar campanes, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit parlar. saber el vent i no saber el corrent, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema. saber de cor (una cosa), saber-la de memòria. conèixer. Conèixer a fons les matemàtiques. Coneix bé el seu ofici. tenir (una cosa) per la punta (o pel cap) dels dits tocar, saber tocar un instrument músic. Tocava meravellosament el violí. 3 (saber-se pron.). Saber-se, una cosa: Transcendir (intr.). Traspuar (fig.). 4 Saber greu: → greu. Saber-la llarga: → viu, astut. 5 v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor. tufejar, fer una olor desagradable. terrejar, tenir gust de terra. salejar, sentir-se massa la sal en un menjar. roquejar (el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers. mollejar, fer, els molls o rogers, una olor molt forta. napejar, sentir-se el gust dels naps en un guisat. llanejar o moltonejar (la carn de be) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
98.
camp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'amor al terrer (o al terròs). horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. hort. tros(fam.). Me'n vaig a treballar al tros. artiga(->), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la. rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls. rostollar, camp de [...]
|
1 v. tr.
conèixer. No conec els detalls.
tenir coneixença (o coneixement, o noció, o idea) (d'una cosa)
ésser sabedor (d'una cosa)
saber de ciència certa, saber-ho amb seguretat.
estar al corrent (d'una cosa)
constar (a algú una cosa), saber-la de font segura. Em consta que el teu germà juga.
tenir indicis (d'una cosa), saber-la vagament, però amb fonament.
tenir fums (d'una cosa), íd.
esbrinar. He arribat a esbrinar qui ha estat l'autor de l'anònim.
haver sentit tocar campanes, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit parlar.
saber el vent i no saber el corrent, íd.
Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.).
2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa.
saber (una cosa) com el parenostre
saber (una cosa) a ulls clucs
posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema.
saber de cor (una cosa), saber-la de memòria.
conèixer. Conèixer a fons les matemàtiques. Coneix bé el seu ofici.
tenir (una cosa) per la punta (o pel cap) dels dits
tocar, saber tocar un instrument músic. Tocava meravellosament el violí.
3 (saber-se pron.). Saber-se, una cosa: Transcendir (intr.). Traspuar (fig.).
4 Saber greu: → greu.
Saber-la llarga: → viu, astut.
5 v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor.
tufejar, fer una olor desagradable.
terrejar, tenir gust de terra.
salejar, sentir-se massa la sal en un menjar.
roquejar (el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers.
mollejar, fer, els molls o rogers, una olor molt forta.
napejar, sentir-se el gust dels naps en un guisat.
llanejar o moltonejar (la carn de be)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana