1.
tufejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desprendre tuf. [...]
|
2.
tufejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
tufejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer tuf. [...]
|
4.
tufejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [fer tuf] atufar. [...]
|
5.
tufejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pudir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
atufar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fig [amostazar] irritar, empipar, enutjar. 2 [apestar] empudegar, empestar. 3 [el brasero] intoxicar, ofegar. v intr 4 [desprender tufo] tufejar. v pron 5 [amostazarse] irritar-se, empipar-se, enutjar-se. Se atufa por (o con, o de) nada, s'empipa per no res. 6 [estar molesto por un olor [...]
|
7.
pudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer pudor ferumejar tufejar fer olor de resclosit fer una pudor que empesta pudir més que una guilla pudir com carn de vas(Alc.) saber(intr.), fer tal o tal olor. Aquest llard sap a ranci. empestar(intr.). Feia una pudor que empestava. empudegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
saber 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Traspuar(fig.). 4 Saber greu: greu. Saber-la llarga: viu, astut. 5 v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor. tufejar, fer una olor desagradable. terrejar, tenir gust de terra. salejar, sentir-se massa la sal en un menjar. roquejar(el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als [...]
1 v. tr. conèixer. No conec els detalls. tenir coneixença (o coneixement, o noció, o idea) (d'una cosa) ésser sabedor (d'una cosa) saber de ciència certa, saber-ho amb seguretat. estar al corrent (d'una cosa) constar (a algú una cosa), saber-la de font segura. Em consta que el teu germà juga. tenir indicis (d'una cosa), saber-la vagament, però amb fonament. tenir fums (d'una cosa), íd. esbrinar. He arribat a esbrinar qui ha estat l'autor de l'anònim. haver sentit tocar campanes, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit parlar. saber el vent i no saber el corrent, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema. saber de cor (una cosa), saber-la de memòria. conèixer. Conèixer a fons les matemàtiques. Coneix bé el seu ofici. tenir (una cosa) per la punta (o pel cap) dels dits tocar, saber tocar un instrument músic. Tocava meravellosament el violí. 3 (saber-se pron.). Saber-se, una cosa: Transcendir (intr.). Traspuar (fig.). 4 Saber greu: → greu. Saber-la llarga: → viu, astut. 5 v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor. tufejar, fer una olor desagradable. terrejar, tenir gust de terra. salejar, sentir-se massa la sal en un menjar. roquejar (el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers. mollejar, fer, els molls o rogers, una olor molt forta. napejar, sentir-se el gust dels naps en un guisat. llanejar o moltonejar (la carn de be) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |