151.
queixal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat muela f, diente molar p fr. 2 constr [lligada] adaraja f, diente, endeja f. 3 tecnol [osca] muesca f. 4 queixal corcat muela picada. 5 fer petar el queixal fam darle a la sinhueso. 6 mal de queixal dolor de muelas. 7 queixal del seny (o extremer) anat muela del juicio (o cordal). 8 [...]
|
152.
formalitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cerimònia. Això és una pura cerimònia, és una mera formalitat. ritus rúbrica(en argot eclesiàstic) requisit solemnitat 2 Qualitat d'una persona formal. serietat seny honradesa veracitat fidelitat rectitud integritat probitat escrupolositat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
153.
boig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tocat del cap o simpl. tocat tocat del bolet (fam.) no tenir el cap sa no estar en bon seny no tenir el seny complit tenir una arrel de boig estar tocat de l'ala tenir un perdigó a l'ala no ésser-hi tot no estar bé del cap faltar (a algú) el pern millor (Alc.) 2 Fig. i hiperb. esbojarrat (- [...]
|
154.
cobrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cobrar. Cobrar un buen sueldo, cobrar un bon sou. 2 [recuperar] cobrar, recobrar. Cobrar el juicio, cobrar el seny. 3 [adquirir] cobrar, adquirir. El cantante está cobrando fama, aquest cantant va cobrant fama. 4 [sentimiento] posar. Cobrar afecto a, posar afecte a. 5 [una cuerda] cobrar [...]
|
155.
campana
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
campana mayor campana grossa, seny major. 9 campana neumática campana pneumàtica. 10 doblar las campanas tocar a mort (o a morts). 11 echar las campanas al vuelo (o repicar las campanas p fr) llançar les campanes al vol. 12 oír campanas y no saber dónde fig sentir tocar campanes i no saber on. 13 repicar [...]
|
156.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]
|
157.
assenyat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Extravagant. Baliga-balaga. Ésser un cascavell. Tenir pardals al cap. Ésser de poc seny. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
158.
eixelebrat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lleuger ésser de poc seny ésser un cavallot, es diu esp. d'una noia esvalotada. 2 Hi ha una gran quantitat de substantius o de locucions que expressen la mateixa idea: baliga-balaga falinfaina tarit-tarot taral·lirot cap de trons cap boig cap calent cap verd cap de pardals cap d'estornell [...]
|
159.
judici
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
criteri apreciació estimació. Segons estimació d'una persona molt entesa, aquest afer no és viable. opinió(->) 2 procés. instància. Primera, segona, tercera instància, primer, segon, tercer judici. 3 Facultat de discernir justament. criteri discerniment raó. Tenir ús de raó. seny [...]
|
160.
savi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ant. Illetrat. Inerudit. Indocte. 2 Fig. ésser una persona de seny (o assenyada) ésser un filòsof Ant. Insipient. Persona de poc seny. Desassenyat. Ésser més o menys savi: Saviejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 → instruït. sabent o sapient aciençat sabut (adj.) saberut (→), savi, dit hab. iròn. ésser un saviàs (fam.) saber on es colga el dimoni saber (o tenir) molta lletra menuda saber més que l'oli de basses (joc de mots) ésser un pou de ciència ésser un Salomó (o més savi que un Salomó) ésser un intel·lectual (o de la intel·lectualitat) ésser un científic omniscient, que ho sap tot. En sentit propi, es pot dir només de Déu; aplicat a una persona es diu iròn. eminent. Un historiador eminent. ésser una enciclopèdia (o una persona enciclopèdica) ésser un sèneca Ant. Illetrat. Inerudit. Indocte. 2 Fig. ésser una persona de seny (o assenyada) ésser un filòsof Ant. Insipient. Persona de poc seny. Desassenyat. Ésser més o menys savi: Saviejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |