1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes.
2 (arruïnar-sepron.) anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.) esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge. → esllavissar-se.
3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut. minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament. malmetre fer malbé desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha. descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat.
4 (arruïnar-sepron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se (→) descabalar-se deixar-hi els ossos (en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll (fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot. Ant. Enriquir-se. Surar. Refer-se.
