11.
socavar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 soscavar. 2 fig [debilitar] soscavar, minar. [...]
|
12.
desmoronar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disgregar] erosionar, desgastar, corroir. El agua y el viento desmoronan la tapia, l'aigua i el vent erosionen la tàpia. 2 fig [arruinar lentamente] minar, cavar. Aquellas lecturas desmoronaron su fe, aquelles lectures van minar la seva fe. v pron 3 erosionar-se, desgastar-se. 4 fig [...]
|
13.
trasminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una galería] minar. 2 [pasar a través] travessar, penetrar. [...]
|
14.
monero
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que prioritza la privacitat, amaga la identitat dels emissors i receptors i les quantitats de les transaccions i, a més, es pot minar en qualsevol equip informàtic. [...]
|
15.
sabotatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Acció que persegueix efectes col·lectius socials emprant la destrucció, la deterioració o l'obstrucció d'edificis o de mitjans necessaris per al funcionament dels serveis públics o d'empreses, a fi de minar les institucions estatals, la política del govern o les empreses mateixes. [...]
|
16.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.) esbaldregar-seo esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge. esllavissar-se. 3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut. minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament. malmetre fer malbé desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha. descabalar, fer [...]
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-se pron.) anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.) esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge. → esllavissar-se. 3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut. minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament. malmetre fer malbé desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha. descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat. 4 (arruïnar-se pron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se (→) descabalar-se deixar-hi els ossos (en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll (fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot. Ant. Enriquir-se. Surar. Refer-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |