131.
fondo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fons. El fondo del mar, el fons del mar. El fondo de una cazuela, el fons d'una cassola. 2 [catálogo de una biblioteca o editorial] fons. 3 [hondura] fondària f, profunditat f. Una playa de poco fondo, una platja de poca fondària. 4 fig [de erudición, virtud, etc] fons. 5 fig [lo principal, lo [...]
|
132.
cambra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, estudiar, etc. antova, cambra que, per algun costat, dona a un lloc d'on rep calor. cofurna, cambra petita. enfony, cambra o lloc de mals endreços. infern, cambra retreta, esp. en un museu o una biblioteca, on hom guarda objectes o llibres que no ha de veure tothom. rebost, peça d'una casa on es [...]
|
133.
llista
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
propietats, dels llibres d'una biblioteca, etc. nomenclàtor, llista de noms. tesaurus, llista alfabètica de mots utilitzats per a classificar la documentació. inventari arqueig, inventari dels valors existents a la caixa d'una casa comercial, d'una societat, etc. repertori relació detall, llista [...]
|
134.
Documentació administrativa. La invitació. Exemple 2
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
de juliol de 2001 Sr. Pere Garcés i Rius Biblioteca Municipal de Vilafranca del Penedès [...]
|
135.
tenir [o tindre]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. disposar de. Disposa d'una biblioteca magnífica. abundar, tenir en abundància. comptar, tenir d'existència. Comptava vint anys d'edat quan la mort l'arrabassà. atresoraro tresorejar, tenir virtuts, mèrits, etc. El complement cal que sigui una cosa que hom pot adquirir amb l'esforç. portar, en certes [...]
|
136.
associació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) lògia(de francmaçons) col·legi, associació de persones de la mateixa professió, dit esp. de les professions liberals. Col·legi de metges, d'advocats. sindicat(d'obrers) ateneu, associació de caràcter literari, científic, instructiu, esp. la que disposa d'una biblioteca al servei dels associats. club [...]
|
137.
Simbols. Principals grups de símbols. Unitats monetàries
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
ARS
Austràlia dòlar australià AUD
Brasil real BRL
Bulgària lev BGN
Canadà dòlar canadenc CAD
Corea del Sud won sud-coreà KRW W
Croàcia kuna HRK
Dinamarca corona danesa DKK
Egipte lliura egípcia EGP
Estats Units dòlar USD $
Hongria fòrint HUF
BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA CRI T [...]
|
138.
senyal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
indicar la seva col·locació a la biblioteca. indicador(m.) rètol ramegall, rama d'arbre que hom fa servir com a senyal. A molts pobles, un ramegall penjat al balcó d'una casa vol dir que allí detallen vi de la collita pròpia. albarà, paper blanc, llis, lligat en un balcó o finestra per a indicar que la [...]
1 Marca o altra cosa posada en un objecte per a fer-lo reconèixer. insígnia o ensenya empresa, ensenya. pic, senyal rodó, petit. signacle, senyal imprès. signatura, senyal que hom posa al peu de la primera pàgina de cada plec d'un llibre. També, senyal que hom posa en un llibre, etc., per indicar la seva col·locació a la biblioteca. indicador (m.) rètol ramegall, rama d'arbre que hom fa servir com a senyal. A molts pobles, un ramegall penjat al balcó d'una casa vol dir que allí detallen vi de la collita pròpia. albarà, paper blanc, llis, lligat en un balcó o finestra per a indicar que la casa (o el pis) és per a llogar o admet dispesers. distintiu boia (al mar, en un riu, etc.) marca (→) segell (→) exlibris nota, senyal amb què hom distingeix una cosa. memento, senyal per a recordar una cosa. fita (→) assemblea, senyal fet amb un toc de trompeta. talla, bastó o canya dividit longitudinalment en el qual hom fa un tall per cada cosa que es compra a fiar. El venedor en guarda un tros i el comprador l'altre i hom els confronta en el moment d'ajustar els comptes. Cp. semàfor 2 → divisa. 3 Senyal que una cosa deixa sobre una altra. empremta estigma, senyal indeleble, esp. la feta amb un ferro roent a la pell. Fig., senyal d'infàmia, de baixesa moral. burinada (feta amb el burí) sec, senyal que resta en una roba o un paper que havia estat plegat. impacte, senyal que deixa el xoc d'un projectil. rascada (→) cremada (→) xuclet, senyal que deixa a la pell una xuclada forta. llepassa, senyal que fa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., quan el treball no és ben fet. encuny rastre (→) sofregall (fet per una fregada, premuda, etc.) blau (→), a la pell, per una contusió. traç (fet amb un llapis, una ploma, etc., sobre el paper) traça, senyal que deixa una cosa per allà on ha passat. pista o petja mossegada, senyal que deixa a la pell una mossegada. rosegada llepada ditada cicatriu (→) 4 Allò que ens permet d'inferir l'existència de quelcom, la imminència d'una cosa. indici (→) rastre (→) vestigi auspici, allò que fa pressentir alguna cosa. auguri, íd. averany. Trencar-se un mirall és mal averany, diuen. símptoma pròdrom o correu, senyal precursor. presagi. Aquella carta era un bon presagi. pronòstic. Això és un mal pronòstic. Cp. senya: tret, la coneixença del qual serveix per a reconèixer quelcom. 5 signe (→). Els signes dels temps. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
139.
Presentació
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
convenient reeditar aquest treball.
L'objectiu fonamental d'aquesta reedició, que s'incorpora a la Biblioteca Tècnica
de Política Lingüística, ha estat la revisió i l'ampliació de la llista de terminologia
i fraseologia jurídiques i administratives normalitzades. També s'han revisat els
criteris de traducció [...]
|
140.
Noms referits a coses. Noms d'institucions, entitats, empreses i organismes
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
llengua, la tendència general
és traduir la designació de les entitats sense finalitat de lucre i de les institucions
religioses, com, a la pràctica, ja fan moltes entitats en els seus escrits.
En català: En castellà:
Biblioteca de Catalunya Biblioteca de Cataluña
Reial Acadèmia Espanyola Real Academia [...]
|