81.
retirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barret. treure separar apartar 2 (retirar-sepron.) sortir, retirar-se d'un lloc. anar-se'n tancar-se. Es va tancar en un convent. enclaustrar-se retreure's desar-se(fam.), mostrar-se molt poc en públic. esquivar-se, retirar-se d'allí on hom corre un risc o un perill. entotsolar-seo assolar-se [...]
|
82.
separació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'apartar o d'apartar-se. recessió, el fet de separar-se realment o en aparença. decantament. El món obrà el seu decantament de Déu. desatansament secessió. La guerra de secessió. demarcació(fig.) 2 El fet d'estar separat. divorci(fig.) cisma dissidència decalatge. Hi ha [...]
|
83.
vista 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dies (o mesos), d'avui a tants dies (o mesos). 23 a tantos días (o meses) vista econ [una letra, etc] a tants dies (o mesos) de vista. 24 a vista de pájaro a vista d'ocell. 25 alzar (o levantar) la vista aixecar (o alçar) els ulls. 26 apartar la vista apartar (o girar) els ulls (o la mirada). 27 bajar [...]
|
84.
treure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, separar, apartar. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades, de estas manzanas, quita las que estén picadas. 5 [exceptuar] quitar, hacer excepción de, exceptuar. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols, todos ellos, quitando a Miguel y a Juan, son unos canallas. 6 [d [...]
|
85.
ull
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) con los ojos fuera de las órbitas. 31 amb uns ulls com unes taronges con los ojos como platos (o desmesuradamente abiertos, o muy abiertos). 32 anar-se'n els ulls [darrere una cosa] írsele los ojos a alguien. 33 apartar els ulls apartar los ojos (o la vista). 34 a quatre ulls [veure's, entrevistar-se [...]
|
86.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren [...]
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostar o desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades. eixancar o eixancarrar, separar les cames. eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos. descompartir, separar els qui es barallen. dispersar o dispergir esbadiar distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina. descorporar o desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar (dues fustes encadellades) desatacar amputar (també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblar o desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus petits. incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se excomunicar, separar del cos de l'Església. segregar, separar una cosa de la massa general. triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper. desaparellar (→) destriar desmembrar desunir dividir (→) desacordar desglossar dissociar desfer (→) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavar o desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-se pron.) dividir-se desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se (també en sentit fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |