Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

servir

1 v. intr.
ésser útil (o d'utilitat) (a algú)
fer (una cosa) el fet. Això no és el que cerco, però també em fa el fet.
fer servei (una cosa a algú)
aprofitar. Els teus consells no li aprofiten per a res.
ésser apte (o idoni) per, es diu especialment d'una persona.

2 (servir-se pron.)
fer ús (d'una cosa)
emprar (→)
utilitzar. Utilitzar tots els mitjans.
valer-se de
disposar (intr.). Disposa del meu cotxe sempre que vulguis.
prevaler-se de. Prevaler-se de l'ocasió, de la força, de la seva autoritat, etc.
aprofitar-se de. Aprofitar-se de les circumstàncies.
manejar (una cosa). Saber manejar la llengua, saber servir-se'n per a expressar el pensament.

3 v. tr. Complir els deures que hom té envers algú.
ésser fidel servent de
estar al servei de. No es pot estar al servei de dos amos.

4 ésser criat (d'algú)
fer de criat (o de jardiner, o de xofer, etc.)
ministrar, esp. a taula.
menjar el pa de l'ase (fam.), fer de criat.

5 Servir a taula.
escudellar, servir la sopa, el brou, etc., posant-ho directament al plat.
fer el plat (a algú), posar al plat d'algú una porció de vianda.

6 Servir un client, a la botiga:
atendre. Ja l'atenen, senyora?

7 En el joc de pilota, tenis, etc.: Sacar.
Ant. Desservir. Malservir.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions