Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

sobirà

1 adj. Que està per damunt de tots els altres.
olímpic. Amb un menyspreu olímpic.

2alt, bo, gran, superior.

3 m. i f. El qui té l'autoritat suprema.
rei (→)
príncep, sobirà d'un principat.
emperador (→), sobirà d'un imperi o rei amb títol d'emperador. Carles Quint, rei d'Espanya i emperador d'Alemanya.
gran duc (com a Luxemburg)
monarca, pròp. el qui governa tot sol, dit esp. dels reis.
potentat, príncep sobirà.
autòcrata (títol del tsar de Rússia), sobirà absolut.
cèsar, emperador. (Cp. l'alemany kàiser).
dèspota, originàriament, monarca absolut.
dinasta, a la Grècia antiga, sobirà dependent d'un altre.
califa, sobirà suprem religiós i polític islàmic. Teòricament, descendent del Profeta.
faraó, rei de l'antic Egipte.
cacic, reietó indi de certs països americans.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions