111.
riquesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de vent, riqueses quimèriques. Els francesos diuen un château en Espagne. Cp. l'alemany Luftschloss (castell d'aire). 2 (Dit d'una cosa rica) ricor. Mira quina ricor de vestits! sumptuositat luxe Ant. Pobresa. Misèria. Fretura [...]
|
112.
sobirà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
i emperador d'Alemanya. gran duc(com a Luxemburg) monarca, pròp. el qui governa tot sol, dit esp. dels reis. potentat, príncep sobirà. autòcrata(títol del tsar de Rússia), sobirà absolut. cèsar, emperador. (Cp. l'alemany kàiser). dèspota, originàriament, monarca absolut. dinasta, a la [...]
|
113.
difícil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. problemàtic conflictiu tenir un geni (o caràcter) endimoniat dur, difícil d'impressionar, d'influir. llepafils(->) 2 (Parlant de coses a fer) delicat. Una operació molt delicada. revés, difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. L'alemany és una llengua molt revessa. Aquesta fusta és molt [...]
|
114.
Sigles. Traducció. Noms propis
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Institut für Normung
(Institut Alemany per a la Normalització)
IRA Irish Republican Army
(Exèrcit Republicà Irlandès)
LOMCE Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa
(Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa)
El fet que moltes sigles que utilitzem habitualment hagin estat [...]
|
115.
Sigles. Ús de l'article davant de sigles
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
nom-
bre que li corresponguin en català, independentment dels de la llengua d'origen.
el KGB Komitet Gosudarstvennoi
Bezopasnosti
el Comitè de Seguretat de l'Estat
l'SPD Sozialdemokratische Partei
Deutschland
el Partit Socialdemòcrata Alemany
la CIA Central Intelligence Agency l'Agència [...]
|
116.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de [...]
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama (fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància (Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença (→) aire. Un aire senyorívol, pagesívol, etc. concepte. És una persona estimable en tots conceptes. carés, aspecte de l'atmosfera, d'un afer, etc. Aquest negoci presenta mal carés. caire. La qüestió prengué un altre caire. exterior. L'exterior d'una persona és sovint un indicador del seu caràcter. planta (dit d'una persona). Aquella noia té molt bona planta. presència. És un home d'una presència majestuosa. parença, conjunt dels trets exteriors d'una persona o cosa. (En el llenguatge parlat hom usa sovint aparença.) fila. Fer bona, mala fila. En la pràctica s'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de pomes agres (malalt, trist, decebut), cara de desenterrat (malalt), cara de pasqua (satisfet, content). malginy, aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer. Cp. Pintar-se una cosa així o així. Quan el cavaller veié que mal es pintava el joc (Tirant lo Blanc), que l'afer tenia mal carés. 2 Fig. Manera de considerar una cosa abstracta (qüestió, esdeveniment, etc.). caire. Sota aquest caire, el fet és molt comprensible. angle (pròpiament, angle visual) visual. Des d'aquesta visual, això és just. perspectiva punt de vista (≠ punt de mira). Si es considera des d'aquest punt de vista, és clar que té raó. matís. Aquest matís del problema m'havia passat desapercebut. faceta respecte esguard o esguardament. Déu és gran... segons dos esguardaments (Llull). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
117.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
|
118.
Noms referits a coses. Obres d'art i publicacions
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
traduir els textos d'aquestes obres).
No passa el mateix entre el català i altres llengües més allunyades com, per exemple,
l'alemany: La flauta màgica, Les noces de Fígaro, etc. Els títols es tradueixen, però no
es tradueixen els textos de les obres. També és habitual expressar el títol en versió [...]
|