1.
comanador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat en certs ordes religiosos. Comanador de l'orde de Santiago. En certs ordes honorífics, el qui té el grau superior al de cavaller o oficial. La Creu de Comanador. Comanador de la Legió d'Honor. Cavaller que tenia una comanda, en certs ordes militars. [...]
|
2.
comanador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [dignitat] comendador. [...]
|
3.
comanadoria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat i benefici de comanador. Residència del comanador. Territori pertanyent a un comanador o posat sota la seva autoritat. [...]
|
4.
batlliu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Districte governat per un batlle. Comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. [...]
|
5.
comanda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encomanar a algú mercaderies o diners perquè hi negociï a compte del comitent mitjançant una participació en els beneficis. Església o comarca governada per un comanador. En la preparació del tissatge, fil o fils d'ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs [...]
|
6.
comendador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m comanador. [...]
|
7.
comendero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m hist comanador. [...]
|
8.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
1 adj. alt, més alt o de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant sobresortint prevalent transcendent (intel·lectualment o moralment) extra. És un vi extra. De classe extra. privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada. doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble. fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí. excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres. Ant. Inferior. 2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa. rector (d'una parròquia, col·legi, etc.) prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes) prepòsit (d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde (de certes comunitats religioses) comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |