Resultats de la cerca frase exacta: 5
|
1.
asprejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un gust més o menys aspre. Aquestes pomes aspregen: no han madurat prou. [...]
|
|
2.
asprejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
asprejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr asperear. [...]
|
|
4.
asperear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr asprejar. [...]
|
|
5.
aspre 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. acre. Una olor acre. irritant 5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau. esquerp rude aspriu escrú vinagrós. Un home vinagrós. dur càustic adust eixut brusc malagradós malamorós Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic 6 abrupte, difícil. 7 Ésser aspre: Asprejar [...]
1 adj. Desplaent al tacte. asprós rústec (≠ rústic) cantellós esgarrapós rugós raspós grosser hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre) Ant. Suau. Dolç. Mòrbid. 2 Desplaent al paladar. asprós acerb asperulós, lleugerament aspre. astringent. Gust astringent. estíptic, que té un sabor astringent (tèc.). raspós. Un vi raspós. bròfec. Aquest vi és molt bròfec. verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds. escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror. 3 Desplaent a l'orella. agre acre irritant estrident ronc aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu. 4 Desplaent a l'olfacte. acre. Una olor acre. irritant 5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau. esquerp rude aspriu escrú vinagrós. Un home vinagrós. dur càustic adust eixut brusc malagradós malamorós Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic 6 → abrupte, difícil. 7 Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca. 8 Fer tornar aspre: Enasprir. 9 Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 adj.
Desplaent al tacte.
asprós
rústec (≠ rústic)
cantellós
esgarrapós
rugós
raspós
grosser
hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre)
Ant. Suau. Dolç. Mòrbid.
2 Desplaent al paladar.
asprós
acerb
asperulós, lleugerament aspre.
astringent. Gust astringent.
estíptic, que té un sabor astringent (tèc.).
raspós. Un vi raspós.
bròfec. Aquest vi és molt bròfec.
verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds.
escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror.
3 Desplaent a l'orella.
agre
acre
irritant
estrident
ronc
aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu.
4 Desplaent a l'olfacte.
acre. Una olor acre.
irritant
5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau.
esquerp
rude
aspriu
escrú
vinagrós. Un home vinagrós.
dur
càustic
adust
eixut
brusc
malagradós
malamorós
Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic
6 → abrupte, difícil.
7 Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca.
8 Fer tornar aspre: Enasprir.
9 Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana