1 → ajuda.
Cp. cooperació o col·laboració, concurs, assistència, contribució
2 Allò que suporta o sosté.
sostenidor
sustentacle
recolzador, lloc adequat per a recolzar-s'hi.
columna (fig.). La credulitat és la columna mestra de les religions.
esperó o contrafort (d'un mur). Cp. arc boterell
estrep, íd.; en sentit fig., suport.
estaló, pal bifurcat que serveix de suport d'una branca, d'un parral o emparrat, etc.
fonament (fig.)
muntant (→)
cossol
crossa (per a suportar el pes del cos)
banca o banqueta, suport en forma de seient baix amb quatre petges i sense respatller.
faldistori, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.).
cavall o cavallet, noms de diversos objectes que serveixen de suport.
petge (de cadires, taules, etc.)
dospeus, doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc.
trespeus, suport de tres petges.
trípode, íd.
fulcre, suport, esp. d'un alçaprem.
soc o socó, suport fet d'un tros de soca.
solera, peça plana, horitzontal, per a sostenir altres peces verticals, inclinades, etc.
paciència, peça de fusta, forcada, que serveix per a sostenir el mànec de la paella. (Alc.)
mosso, nom de diferents estris que serveixen per a aguantar enlaire alguna cosa.
cadireta, suport dels coixinets d'un eix.
Cp. aspre o naspra, puntal, pedestal, base, permòdol
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
