41.
esmicolar [o esmicar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trencar, trossejar. esbocinaro bocinejar esdernegar engrunar capolar trinxar granar, granejaro granular, reduir a grans. fer xixines(d'una cosa), esmicolar-la. especejar espedaçar estrinxolar desintegraruna roca, un mineral per l'acció atmosfèrica, un cos amb cops de martell. desmarxar, fer [...]
|
42.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext. afectar, ofendre. 3 (ferir-sepron.) prendre mal(≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
43.
apallissar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
donar un fart de llenya donar un jaco espolsar l'esquena(a algú) donar un fart de garrotades donar tacó aplanar les costures fer (a algú) un vestit de blavet prendre la mida de l'esquena rompre la crisma posar llis(algú) tocar el cul(a un infant), surrejar-lo. dardar capolar carregar (algú) de cops [...]
|
44.
fusta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fusta dura, sobre el qual hom posa allò que s'ha de tallar, capolar, etc. fustam, conjunt d'obres de fusta d'un edifici, etc. enfustat(m.), conjunt de fustes amb què està recoberta una cosa. 3 De fusta: Ligni. Llenyós. Recobrir de fusta: Enfustar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
45.
picar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las aves] picar. 2 [los peces] picar. El pez ya ha picado el cebo, el peix ja ha picat l'esquer. 3 [herir] picar, punxar. 4 taurom picar. 5 [cortar en trozos] picar, picolar, capolar. Carne picada, carn picada. 6 [espolear] picar. 7 [adiestrar el caballo] picar. 8 p fr [llamar a la puerta [...]
|
46.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar(fig.) baldar(fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar(fig.) rebentar(fig. hiperb [...]
|
47.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolaro picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar [...]
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar (un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles. fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les. destralejar (amb la destral) dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents. estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc. esbarzerar, tallar esbarzers. abrillantar, tallar en facetes com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassar o esnarigar, íd. el nas. desorellar o eixorellar, íd. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-se pron.) → clivellar-se. 3 → encreuar-se. 4 → interrompre. 5 → aclarir. 6 → mesurar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |