41.
abraçar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cenyir amb els braços. abraonar, abraçar amb força amb els braons. agafar d'un braçat tirar-se als braços(d'algú) tirar-se al coll(d'algú) saltar al coll(d'algú) estrènyer (algú) entre els seus braços 2 Fig. cenyir circumdar circuir enrondar contenir, incloure alguna cosa en tota la seva [...]
|
42.
encerclar [o cerclar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
envoltar(->) rodejar circuir tornejar. Els valls que tornegen el castell. Una plaça tornejada d'arbres. voltar circumdar enrondar environar cenyir. Una plana cenyida de muntanyes. encercolaro cercolar(->), encerclar un objecte amb un cèrcol. Cp. assetjar, bloquejar, isolar [...]
|
43.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. velejar, navegar a la vela. remaro vogar, navegar al rem. perxar, fer anar una embarcació per mitjà d'una perxa. regatar, fer regates. voltejar, navegar fent zig-zags. derivaro navegar a la deriva, navegar, una nau, apartant-se del rumb prefixat. cenyir, navegar proa a vent. guinyar, navegar fent [...]
|
44.
ajustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bé per al fi que es desitja. proporcionar. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit. sincronitzar, ajustar dues coses en el temps. engalzar, ajustar dins un galze. emmotllar(fig.), ajustar la conducta a una norma determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies. cenyir, ajustar [...]
|
45.
corona
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 [en una fortificación] corona. 12 arquit [de una cornisa] coronell m. 13 aut corona dentada. 14 geom corona. 15 fig i p fr [coronamiento] coronament m. 16 fig i p fr [recompensa] corona. 17 ceñir (o ceñirse) la corona fig [empezar a reinar] cenyir la corona. 18 Corona Austral astr Corona Austral [...]
|
46.
corona
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corona de nubes. 9 [d'una dent, d'un diamant] corona. 10 [rosari] corona. 11 [tonsura] corona. 12 [d'una fortificació] corona. 13 tecnol [d'un rodament] corona, aro m. 14 cenyir la corona fig [ésser rei] ceñir (o ceñirse) la corona. 15 Corona Austral astr Corona Austral. 16 corona baronial heràld corona [...]
|
47.
faixa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Peça de roba per a cenyir el cos per la cintura. cenyidor. Cp. cint, cinyell faixí, faixa de seda, usada per certs funcionaris civils o militars. ventrera, faixa per a sostenir el ventre (peça ortopèdica). baldric, faixa de cuir o altra matèria per a aguantar l'espasa. xarxao xarpó, íd [...]
|
48.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar(un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclarCp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |