Resultats de la cerca frase exacta: 5
|
1.
tempestejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una tempesta o tempestes. Tot aquest mes que tempesteja. [...]
|
|
2.
tempestejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
tempestejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 tempestear p fr. 2 fig tempestear p fr. [...]
|
|
4.
tempestear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 p fr tempestejar. 2 fig tempestejar. [...]
|
|
5.
tempestat [o tempesta]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, desfet de mal temps. gropada, tempestat congriada sobtadament. Cp. torbonada febrerada, tempesta de febrer, amb pluja i calamarsa. Cp. februra marçada, tempesta pròpia del mes de març. Fer tempesta: Tempestejar. Ant. Bonança. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ temps, vent. temperi temporal (esp. al mar) fortuna o fortunal, íd. temporalada, gros temporal; seguit de temporals. borrasca, tempestat de vent acompanyat de pluja, neu o pedra. tempura, temps tempestuós. borrufada, tempestat de vent i neu. barrundanya, tempestat molt forta. maltempsada, desfet de mal temps. gropada, tempestat congriada sobtadament. Cp. torbonada febrerada, tempesta de febrer, amb pluja i calamarsa. Cp. februra marçada, tempesta pròpia del mes de març. Fer tempesta: Tempestejar. Ant. Bonança. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
→ temps, vent.
temperi
temporal (esp. al mar)
fortuna o fortunal, íd.
temporalada, gros temporal; seguit de temporals.
borrasca, tempestat de vent acompanyat de pluja, neu o pedra.
tempura, temps tempestuós.
borrufada, tempestat de vent i neu.
barrundanya, tempestat molt forta.
maltempsada, desfet de mal temps.
gropada, tempestat congriada sobtadament. Cp. torbonada
febrerada, tempesta de febrer, amb pluja i calamarsa. Cp. februra
marçada, tempesta pròpia del mes de març.
Fer tempesta: Tempestejar.
Ant. Bonança.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana