1.
departir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
|
2.
departir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
departir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [conversar] departir, conversar. [...]
|
4.
departir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ant [dividir en parts] dividir, repartir, departir p fr. 2 [separar] separar, departir p fr. Departir els pares dels fills, separar los padres de los hijos. Departir les pomes bones de les dolentes, separar las manzanas buenas de las malas. 3 fig distinguir. Departir ver de fals, distinguir [...]
|
5.
departir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 separar. 2 (departir-sepron.) allunyar-se, separar-se. 3 v. intr. conversar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
departiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de departir o de departir-se; l'efecte. Quan recordo el nostre trist departiment. [...]
|
7.
conversar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
xerrar. enraonar parlar(amb algú) confabular, conversar familiarment. conversejar, donar conversa a algú. Trobaren tres joves que les anaven conversejant. departir(v. intr.). Passaren una bella estona departint amigablement. estar a raons fer petar la claca fer-la petar(fam.) donar conversa [...]
|
8.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren [...]
|
9.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer [...]
1 duració transcurs espai període era època Cp. el passat, el present, l'esdevenidor interval o entrevall, espai de temps entre dos esdeveniments. marge, espai de temps concedit a algú per obrar. lleure, en la frase tenir lleure, tenir temps. eternitat (hiperb.), un temps molt llarg. Feia una eternitat que no ens havíem vist. respit, temps concedit per a diferir l'execució d'una cosa. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me el que em devia. termini, íd. (→) hora. És hora de dinar. Ara no és hora de fer això. oasi (fig.), temps de descans en mig de greus treballs. messes o sega, el temps de la sega. sobretaula, el temps que hom resta a taula després de dinar. anadura, temps emprat per a anar, caminant a pas normal, a una distància determinada. I Nos, abraçats amb l'altar, ploràrem tan fort i tan de cor que, per anadura d'una gran milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufa o rufaga, temps de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar (a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data. 4 Perdre el temps: Musar, perdre el temps en coses que no s'ho valen. Tenir temps: Lleure-li (a algú de fer una cosa). Tenir lleure. Tenir l'avinentesa. Ant. Tenir (o portar) pressa. No trobar el moment (de fer una cosa). Al mateix temps: Ensems. Simultàniament. De passada. Amb el temps: A carrera llarga. Temps ha: Temps enrere. Ça enrere. De llarga mà. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |