1 v. intr.
retornar. Ahir va retornar el nostre germà.
revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora.
repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó.
regressar
revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor d'altri.
Cp. refer camí, desfer camí, recular, retrocedir, tornar endarrere
Tornar en si: Reanimar-se. Retornar-se.
2 Tornar a:
recomençar. Ja recomença a ploure.
renovar, tornar a fer. Renovar les promeses.
?de nou. Fer de nou. Esdevenir-se de nou. Florir de nou un roser, tornar a florir.
Una gran quantitat de verbs es construeixen amb el prefix re- amb el sentit de tornar a: Recaure. Renéixer. Reflorir. Reviure. Rebotar, etc.
Tornar a la boca, un menjar: Reglotar. Regurgitar.
Tornar a casa, al vespre: Retirar.
Tornar a la mateixa: → perseverar.
3 v. tr.
restituir
retornar. M'has de retornar el llibre que et vaig deixar.
reintegrar. Li van ser reintegrats els vint euros que hi havia posat.
retre. Va haver de retre tot el que havia rebut. Retre la salut a un malalt.
reduir, tornar al seu lloc o estat natural, esp. en medicina.
reemborsar o reembossar, tornar diners.
V. el que hem notat més amunt sobre el prefix re-.
4 Tornar-se així o així, una cosa:
esdevenir
posar-se. Es va posar tot vermell.
fer-se. Aquest vi es fa agre.
Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix.
Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc.
També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
