71.
l'
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
art m sing [forma elidida de el] 1 el. L'estat, l'home, el estado, el hombre. 2 [davant nom propi] [no se traduce]. L'Albert, Alberto. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. art f sing [forma elidida de la] 4 la, el [con nombres femeninos [...]
|
72.
Ús no sexista del llenguatge / Recursos per evitar un ús sexista del llenguatge: formes genèriques, formes dobles i formes concretes
Font
Fitxes de l'Optimot
casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:
En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar [...]
|
73.
el
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
El Pere i l'Àngel, Pedro y Ángel. En Jordi, Jorge. En Guimerà, Guimerá. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. El sublim i el bell, lo sublime y lo bello. 4 el meu, el teu, el seu mi, tu, su. El meu pare, mi padre. Els seus papers, sus papeles [...]
|
74.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 número abstracto, número concreto nombre abstracte, nombre concret. 22 número atómico fís nombre atòmic. 23 número cardinal, número ordinal nombre cardinal, nombre ordinal. 24 número de matrícula [de un coche] número de matrícula. 25 número dual gram nombre dual. 26 número entero nombre enter (o [...]
|
75.
Unified Modeling Language
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
diagrames, que permet crear un model abstracte (conceptual i lògic) d'un sistema, tant del component estàtic (model de dades) com del dinàmic (model funcional). UML ha estat desenvolupat i és mantingut per l'Object Management Group. Tot i que encara no és un estàndard oficial, es considera estàndard de fet [...]
|
76.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'igual a igual, etc.) contemplar(algú), tractar-lo amb grans atencions. 2 Per anal., tractant-se d'un objecte inanimat o abstracte: jugar(fig.). Jugar, algú, amb la seva salut, tractar-la com si no fos una cosa seriosa. manejar. Aquesta màquina, l'has de manejar amb més compte, si no vols que s [...]
1 v. tr. Procedir envers algú de tal o tal manera. comportar-se o portar-se conduir-se captenir-se procedir (Tots aquests verbs esmentats, pronominals o intransitius, es construeixen amb les preposicions amb o com, segons el sentit. Conduir-se malament amb la muller. Comportar-se com amic, com d'igual a igual, etc.) contemplar (algú), tractar-lo amb grans atencions. 2 Per anal., tractant-se d'un objecte inanimat o abstracte: jugar (fig.). Jugar, algú, amb la seva salut, tractar-la com si no fos una cosa seriosa. manejar. Aquesta màquina, l'has de manejar amb més compte, si no vols que s'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: → curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 → qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. → relacionar-se. intimar (amb algú) alternar. Alterna amb totes les persones de pes. fer-se fraternitzar, tractar-se com germans. freqüentar-se franquejar-se, tractar-se amb franquesa. comunicar-se raure, tenir tractes amb qui no voldríem. En aquest sentit, raure és usat només en infinitiu, regit de verbs com haver de, anar a, venir a. Vaig haver de raure amb aquell funcionari tan antipàtic. Ant. Evitar. 7 v. intr. negociar discutir pactar tractejar parlamentar, entrar en tractes per a una capitulació, etc. ajustar. Hem ajustat el casament de la filla amb l'hereu Riera. 8 → proposar-se, provar. 9 → comerciar. 10 Prendre una cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc. estudiar parlar. Aquest llibre no parla d'això. versar (sobre una cosa, un llibre, un discurs, una conversa) abordar. L'autor abordà el problema de la natalitat i de la conveniència de regular-la. tocar. En el teu llibre, no la toquis aquesta qüestió, perquè altrament l'autoritat eclesiàstica et cercarà raons. discórrer (sobre una matèria) descriure (→) consignar, tractar d'una cosa en un escrit. En la seva història no trobem consignats aquests fets. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
què han estat batejats els diferents rius de Catalunya) són noms propis...» La classificació dels noms en comú, propi; col·lectiu, individual; concret, abstracte; etc., depèn de diferents factors i de la manera com ens adrecem als éssers i als objectes i els organitzem. El que sembla clar és que la [...]
|